Del somni al Suprem

Si bé la possibilitat de fer arribar Sotomayor a la Cort Suprema no ha semblat un somni inabastable, també és cert que el camí no ha estat en absolut senzill.

Fins i tot després que Obama n'anunciàs el nomenament en una emotiva cerimònia a la Casa Blanca el passat 26 de maig, Sotomayor ha hagut de defensar-se de les crítiques, ja que representants republicans l'acusaven de racista.

La causa fou un discurs -fa diversos anys a Califòrnia- al qual afirmà que una dona llatina "sàvia" tindria més elements de judici que un home blanc que no hagués comptat amb aquestes experiències.

Sotomayor, ràpida, assegurà que el seu comentari havia estat "tret de context". De fet, si aquest és el punt més conflictiu de la seva candidatura (o l'únic comentari inapropiat en 30 anys de professió), l'ascensió de Sotomayor no es troba en perill.

Certa modèstia i la seva parla amaguen una fèrria dedicació al seu treball, un esforç amb el qual assolirà el seu somni infantil, quan llegia les novel·les de l'al·lota detective Nancy Drew i somiava a fer complir la justícia com ella i un altre dels seus herois, l'advocat televisiu Perry Mason. Allà, a la seva llar d'uns humils habitatges del barri novaiorquès del Bronx.

Filla d'immigrants porto-riquenys, Sotomayor es va quedar sense pare amb nou anys.La mare, Celina Sotomayor, assumí la criança dels dos fills, a qui inculcà la idea que el treball dur i l'educació eren la millor manera de progressar en la vida.

A vuit anys, a la petita Sonia li diagnosticaren una diabetis, alguna cosa que semblava posar fi als seus somnis de convertir-se en defensora de la llei. Però, com va recordar Obama en anunciar-ne el nomenament, la magistrada ha demostrat que "no importen els orígens que un tingui ni els desafiaments que la vida et presenti. No hi ha somni que no pugui assolir-se als EUA". El seu talent, perseverança i el suport familiar li van permetre obtenir una beca per estudiar a la prestigiosa Universitat de Princeton, on es va graduar summa cum laude.

Després de Princeton, es va graduar de l'Escola de Dret de Yale. Després de llicenciar-se, va començar a treballar a l'oficina del fiscal de districte de Manhattan, sota la batuta del mític Robert Morgenthau, que va ocupar entre 1979 i 1984. Aquell any, George Pavia, un advocat que representava Fiat i altres empreses italianes, la va fitxar per treballar al sector privat.

El 1991 va fer un altre pas endavant, gràcies al president George Bush, que la va nomenar per ser jutgessa de districte a Manhattan, un lloc per al qual va ser confirmada un any més tard i que la va convertir en la primera jutgessa federal hispana a Nova York. La seva decisió més memorable en l'esmentat tribunal de districte es va produir el 1995, quan va posar fi a la vaga de set mesos de les Lligues Majors de Beisbol, en l'emetre un dictamen que va fer costat a la posició dels jugadors i no a la dels propietaris dels clubs.

Si tot surt com s'espera, per al primer dilluns d'octubre, quan el Suprem reprengui les sessions, podrà gaudir intensament del seu nou treball: defensar la llei, com sempre va somiar, però des del més alt.

Ascendir dins la Judicatura espanyola no és gens fàcil

La Justícia no és un estament aïllat dins el concepte de sostre de vidre. És clar que no hi ha restriccions a la presència de la dona dins la Judicatura espanyola, però la seva representació a la direcció és escasa.

L'any 2008, darrer període del qual es contemplen dades globals, el Poder Judicial espanyol disposava de 4.440 jutges i jutgesses. D'aquest grup, 2.027 eren dones, una xifra que percentualment significa el 46%. O sigui, un empat tècnic.

Assumint aquesta presència dual, es pot observar ara la seva transposició a càrrecs directius. Al Tribunal Suprem només hi ha un 8% de dones membres. Al Consell Fiscal, un 17%. Al Consell General del Poder Judicial (CGPJ, l'autogovern dels jutges), la xifra davalla al 10%.

Finalment, el Tribunal Constitucional n'inclou un 17% de membres. El seu cap visible, a més a més, l'ocupa Maria Emilia Casas. La magistrada es troba actualment en funcions, i prest serà rellevada. Ara bé, n'és i haurà estat la primera dona en arribar a la presidència del Constitucional.

Per una altra banda, la presidència dels tribunals superiors de justícia (autonòmics) tan sols és ocupada per una dona. Concretament a Catalunya.Finalment, de les 50 audiències provincials a l'Estat espanyol, només cinc estan presidides per dones.

No és difícil, per tant, endevinar on exerceixen la majoria de dones del Poder Judicial: categories inferiors i jutjats rurals.La presència del sexe femení als alts tribunals es troba fins i tot per davall de la mitjana europea. Així, l'Estat espanyol se situa en la cinquena pitjor posició, amb tan sols 6 dones de 75 membres a tribunals suprems. Portugal (amb un 1,7%) i Itàlia (4,8%) el segueixen per darrere.

Pel que fa al Constitucional (17%), Espanya també fa curt (la mitjana és del 20,3%). Al capdavant es troben Suècia (47,4%), Croàcia (46,2%) i Bòsnia (44,4%). San Marino, Liechtenstein, Hongria, França i Armènia, per contra, no inclouen cap dona en els seus constitucionals.