TW
0

Prop de Vilafranca, ran de la carretera de Manacor, hi ha la finca ecològica de Son Durí, llançada de ple a un projecte de comercialització de l'agricultura ecològica. Damià Bover n'és l'impulsor.

Quina és la vostra activitat en agricultura?
Mantenim una finca de producció ecològica i volem obrir una agrobotiga amb degustació. Unirem producció, venda i tast. I a més hi farem activitats mediambientals.

Quines són les vostres produccions?
Enguany tenim patata, cebes, alls, cereals, tomàtiga, hortalissa, favó i ous. Consider que val més diversificar produccions i fer-les més petites. També tenim cabres i feim una mica de llet.

El vostre objectiu quin és?
Teníem una teulera i les obres de l'autopista l'afectaren, per això pensàrem d'anar a l'agricultura. Volem fer un centre de recursos en agroecologia: hi ha una altra manera de cultivar la terra, més racional, més sostenible... Elaborarem pa i pastisseria amb farina nostra, farem degustació de productes hortícoles per donar pas a un retorn a la gastronomia mallorquina amb els ingredients d'un temps. Fer un tombet amb un pebre foraster, fer les albergínies farcides amb albergínies híbrides o fer la sobrassada amb subproductes duits de la Península i pensar que no passarà res en la qualitat final del producte és un absurd. La base de tot són els ingredients.

Com us vàreu decantar per l'agricultura ecològica?
Va ser una orientació de l'oficina comarcal d'agricultura. Un tècnic va venir aquí i ens va desaconsellar que ens dedicàssim a l'agricultura convencional: tot són excedents, preus baixos... En un curset sobre agricultura ecològica vàrem entendre com funciona la terra i les plantes. Ningú no ens ho havia explicat abans. En 30 hores de classe, es va encendre el llum.

Va ser, idò, com una revelació?
Sí, vaig veure ben clar que el món de l'agricultura s'havia prostituït, de manera que els únics que fan doblers són els que volten els agricultors. Si destrosses la terra, les plantes estan malaltes. S'ha de deixar actuar la naturalesa, la biologia...

Però vós ja havíeu creat ginys i màquines per fer les feines del camp.
Invents, sempre n'he tingut dins el cap. A Son Sant Martí canviàvem 80 aspersors cada dia i vaig pensar que havia de crear una eina que permetés regar millor i de manera més fàcil. Vaig dissenyar una màquina que estalvia aigua i energia. No necessita pressió. Ara, a nosaltres, ens va molt bé per regar melons, cebes, patates... Per un altre cantó, veia que els hortolans s'han d'acotar molt i vaig dissenyar un tractor que permet fer moltes feines i estar assegut. Va molt bé per desherbar, sembrar cebes i altres feines. La seva tracció és amb energia solar i també pot fer feina tot sol, sense conductor, per control telemàtic.

Creis que hi ha un mercat per als productes ecològics?
Sí, n'hi ha un mercat, però la producció ecològica és petita. Les persones majors són les que saben com eren els gusts de les coses i per això compren els productes ecològics: per retrobar els gusts de la seva joventut. Jo venc a cooperatives de consum i vaig a fer qualque mercat i veig que a la gent li interessa el que feim. Ahir mateix vàrem constituir una cooperativa amb quatre finques ecològiques: la primera que es fa en producció hortícola.

Creis que som conscients del paper de l'alimentació en la salut i en la vida?
La gent, tota la societat, s'ha desconnectat de la terra i això fa que no sigui conscient del mal que li fa. S'exigeix qualitat a tots els productes (robes, cotxes, plantes ornamentals...) i en el cas dels aliments sols se'n mira el preu més barat. Així l'agricultor ha de cercar produir molt com sigui. S'esgota la terra i s'originen uns productes sense qualitats nutricionals. El més important per a la nostra supervivència, després de l'aire i l'aigua, és el menjar. La millor manera de preparar els fills contra els possibles nous virus és donar-los productes ecològics, donen molta més vitalitat. Jo ja no vull anar a menjar segons què: m'he adonat de la porqueria que ens donen.