Més que el nom, la seva identitat era 466/64. Són els freds números amb els quals va ser rebatiat Nelson Mandela a la presó de Robben Island. Una xifra que, darrere, amagava l'home que fou el presoner polític més cèlebre de final del segle XX.
Avui, 18 de juliol, se celebra una efemèride molt més bella que l'alçament feixista contra la II República espanyola. I és que un dia com avui, en fa ja 91 anys, va néixer Nelson Mandela.
Ho féu, però, en un país amb una història coneguda de tothom. Una minoria (blanca) controla el país per sobre de la gran majoria (negra). I no contenta a ostentar-hi el poder econòmic i social, reprimeix els seus compatriotes negres. Sobre aquestes bases es creà el sistema de l'apartheid, és a dir, les lleis de segregació racial.
Cal no oblidar que els anys 40, l'època en la qual Mandela es polititza i comença la seva militància, són anys de Guerra Mundial. Sud-àfrica, a la punta meridional del con africà, queda lluny de les batalles europees contra el Tercer Reich. I, tanmateix, viu una discriminació semblant. En comptes dels jueus, l'Estat trepitja els negres.
Així s'entén la creació del CNA (Congrés Nacional Africà), que s'enfrontarà amb els dos corrents de l'establisment blanc: l'Església Reformista holandesa i el Partit Nacional.
La victòria d'aquesta darrera formació política en les eleccions de 1948 marcarà un punt d'inflexió. La Llei de classificació racial, la Llei de matrimonis mixtos i la d'àrees segregaran la població negra de la blanca. I comença, llavors, el seu confinament en guetos: hauran de viure en zones delimitades, no es podran casar amb gent de pell blanca ni podran accedir a la Universitat, a part de moltes prohibicions més.
El CNA fa una crida contundent: la campanya del desafiament. Així, Mandela, amb altres joves militants de l'època, com ara Walter Sisulu i Oliver Tamb, promou actes de desobediència civil.
Tanmateix, no fou fins al 1955 que s'aguditzà la tensió. Mandela escrigué, de pròpia mà, l'anomenada Constitució de la llibertat (Freedom charter). El Govern hi reaccionà amb una onada de detencions de quadres polítics del CNA, inclòs Mandela. Oficialment, els aplicaren la Llei de supressió del comunisme. Jutjats sota aquesta "acusació", Ell i els altres tres passaren cinc anys als tribunals abans de rebre l'absolució. Però la matança de Sharpvill (68 manifestants morts a boca de canó) va ser un punt sense retorn. Mandela decidí empunyar les armes.
Alguns historiadors suggereixen que la CIA es podria trobar darrere l'arrest de Mandela, l'any 1962. Ja aleshores havia passat a ser el líder del braç armat del CNA. I el seu judici, indiquen les cròniques de l'època, es convertí en llegendari. L'activista exposà durant cinc hores el seu al·legat final. L'eix de l'argumentació era defensar que, enfront de l'apartheid, la lluita armada era justificada.
"Una defensa un poc suïcida -li manifestaren els seus missers-. Els desafies a condemnar-te a mort". Cap paraula no va fer canviar d'idea Mandela. A més, el líder antiapartheid culminà les cinc hores d'al·legat amb una frase rodona: "Si és necessari, és un ideal pel qual estic disposat a morir". Un silenci pesat s'apoderà de la sala. Asseguren, fins i tot, que el tribunal quedà mut durant un llarg minut. Acabava de tirar els daus i decretaren presó a perpetuïtat per a ell.
Aquí comença un buit en la seva vida. Un buit de 27 anys, furtats, a la presó de Robben Island. I amb el pas del temps, la llegenda es feia més i més gran. La pressió internacional no aconseguí que l'alliberassin, ni tan sols amb el bloqueig polític contra el país de l'apartheid. Fins que l'excarcellaren, l'any 1990, temorosos que un Mandela ja gran no morís a la seva presó.
La resta de la història és prou coneguda: president, Nobel de la pau i líder mundial. Però en dies com avui és un ancià de 91 anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.