TW
0

A vegades resulta massa fàcil culpar un centre i el seu professorat de les males notes de qualsevol infant. És més fàcil que aquest fet ocorri si el centre en qüestió pertany a l'escola pública. Si a alguna família se li ocorre posar en marxa el canvi de centre per a qualsevol dels seus fills i dur-lo a un de concertat o privat, no es notaran grans canvis i els que es notin tant poden ser en el sentit d'empitjorar com en el de millorar, cosa que segurament hauria fet a l'escola on anava abans. El canvi de centre per necessitats familiars o professionals és un trastorn superable com tantes contrarietats que s'han de superar a la vida, però és molt rar i impensable que un alumne suspengui en un centre i que el problema sigui que aquest té un nivell d'exigència baix.

Ha de quedar clar que no existeixen centres de nivell baix, sinó centres o classes amb alumnes que per moltes circumstàncies no poden assolir els objectius corresponents. En tot cas, existiran centres els i les alumnes dels quals tenen el nivell baix, o classes en què l'alumnat té el nivell baix. M'agradaria que s'entengués que els centres educatius solen tenir com a meta que els i les alumnes assoleixin els objectius curriculars, que són per a tota casta d'escoles, i els i les ensenyants treballen perquè els infants de qualsevol classe assoleixi el màxim dels objectius programats. De fet, aquests són superats per gran part de l'alumnat; si n'hi ha que no els superen és per manca d'aptituds o capacitats o perquè no han assolit el grau de maduresa necessària per superar-los, o perquè la família, l'escola o ambdues els han fet avorrir la tasca diària de l'aprenentatge quotidià, o per altres causes, però aquest fet mai no es resol amb un canvi de centre.