El trastorn d'haver de canviar de centre

No ens hem adonat i ja ha acabat el curs. Arriben les esperades vacances per als més joves de la casa i, per contra, l'hora de prendre decisions per a molts pares i mares. El mes de juny és el punt de partida del nou curs i, amb tot això, moltes famílies es plantegen seriosament canviar els seus fills de centre. L'elenc de causes que poden motivar uns pares a dur endavant aquesta iniciativa són tan diverses com els colors. Una de les més comunes era prou reiterada l'altre dia en un ciberforo d'Educació, en el qual es demanava sobre la conveniència de canviar els infants o els adolescents d'un centre a l'altre. La major part dels participants advertia sobre la necessitat d'emprendre aquesta maniobra a causa del baix "nivell" que tenien els centres on duen els seus fills.

Efectivament, és una causa prou habitual. Treballar diàriament en aquest món de la formació demostra que hi ha una gran quantitat de casos en els quals els progenitors opten per construir-se un criteri -la majoria de vegades del tot infundat- segons el qual el seus fills necessiten una escola on l'exigència, la qualitat de l'equip de professorat o el catxet social del centre, estigui realment a l'altura de les exigències que està en condicions de demandar el seu fill.

Problemes de convivència

Paral·lelament a aquests motius, també cal afegir que hi ha altres casos en els quals l'amarga realitat que pot viure un alumne en el dia a dia d'una escola pot desembocar en un plantejament seriós per part dels pares de canvi de centre. Els problemes que poden originar situacions com aquestes són un tant diversos; mala convivència amb la resta companys de la classe, problemes en la relació amb el mestre o professor, etc. En altres casos, la necessitat de fer triadella ve obligada per l'estructura del sistema educatiu, de fet, no són pocs els alumnes que una vegada acabat un cicle acadèmic -ja sigui l'Educació Primària o la Secundària- es veuen en el trànsit de canviar de lloc d'estudi i de formació, tot com a conseqüència que els centres que fins ara els havien instruït no ofereixen els nivells que ells ara demanden.

Evidentment, l'impacte que suposen aquests canvis de centre són molt menors que en altres casos. No debades, els nins i nines no solen fer el canvi sols, car normalment l'elecció del nou institut o escola és la mateixa que la resta dels companys amb la qual cosa els trastorns són menors. A aquest grup, s'hi ha de sumar el gran nombre d'alumnes que cada any canvien de lloc de residència i, consegüentment, també d'escola o institut. Segons un estudi elaborat per l'Hospital de Medicina Infantil de Cincinnati, els canvis de centre educatiu sovint castiguen la salut psicològica dels infants. L'estudi analitzà més de 3.200 nins i nines d'entre cinc i catorze anys que ja havien passat per distintes escoles o col·legis. La conclusió que se'n va extreure de l'estudi fou que aquesta casta d'infants són més propensos a sofrir alteracions en la conducta com ara ser menys sociables, més impulsius o manco obedients. 

Període d'adaptació

Sigui com sigui, sembla ser que la mobilitat de centre -i en efecte, d'entorn social i espacial- no sempre passa desapercebut per qui ho pateix. En aquest sentit, qualsevol canvi en la vida implica i demanda obligatòriament un mínim període d'adaptació a les noves circumstàncies i, en el cas dels més joves, no és distint. Així les coses, l'estabilitat és un valor força reclamat en edats primerenques en les quals una alteració com aquesta pot cridar a la por i a la inseguretat tan temuda en aquestes vicissituds. Per norma general, quan els pares plantegen la possibilitat de canviar de centre la primera reacció dels nins és de rebuig. Fins i tot, aquest rebuig pot arrribar a ser un sentiment d'incomprensió segons el qual els nins no acaben d'entendre un procés que suposa donar un tomb molt important a la seva vida, fet que pot arribar a generar conductes temporals de distanciament pel que fa als pares.

Com fer-ho?

Quina ha de ser la posició que han d'assumir els pares i mares en aquest tipus de situacions? Aquesta, és una de les qüestions que cal plantejar-se perquè l'actitud que tinguin els progenitors pot ser determinant en el procés d'adaptació d'aquests alumnes. D'entre les explicacions que el nin demani pel fet de canviar de centre no pot mancar la idea que l'elecció d'una nova situació no es deu a un fracàs, sinó que la causa del moviment no va més enllà de la recerca d'una millora que a la llarga suposarà guanys per a ell o ella. Com és de suposar, resulta prou transcendent anticipar-se al problema i abans de començar la nova etapa reforçar un ambient de normalitat vers el canvi. Així les coses, resulta prou adient plantejar el canvi de centre com una qüestió totalment comuna en la vida, de fet, fer entendre al fill que aquests tipus d'alteracions formen part del decorat de la vida i que, per tant, s'han de dur a terme amb la major de les naturalitats. El suport amb aquests tipus d'arguments pot ser un important reforç per a ells que, a poc a poc, pot reforçar-ne les expectatives cap a la nova etapa. 

En aquesta mateixa direcció, també resulta prou interessant fer participar el menor de tot el procés de canvi. Així, una mesura prou recomanada per alguns pedagogs és que el mateixi nin vagi amb els pares a visitar les possibles alternatives de centres que els tutors de l'alumne es plantegen. Que ell pugui opinar i participar en una decisió tan important pot generar-li un plus en l'estabilitat i, a més, també es contribueix a fer que ell o ella senti, d'alguna manera, que no ha perdut totalment el control de la situació. A més de tot això, una vegada començada la nova etapa convé que suposi els menors trastorns possibles. Així, esdevé prou interessant que moltes de les rutines que se seguien anteriorment a l'altre centre es puguin dur a terme també en el nou. Evidentment, no cal dir que tots aquests canvis si es fan acompanyats per germans, amics o coneguts sempre són més planers que si es fan sols.

La pèrdua dels amics

Una de les majors preocupacions d'aquests canvis és la inseguretat que els suposa pensar que perdran aquells amics tan apreciats a l'escola. Treballar en aquesta direcció és prou important, tant per als pares com per a l'equip docent del centre de rebuda. Per als pares és interessant argumentar un discurs positiu, fer-li pensar que el canvi no implicarà perdre amics, sinó que suposarà fer noves amistats, a més de mantenir les que ja tenia anteriorment, potser una bona idea. A més a més, és força transcendent que els mestres o nous professors contribueixin activament en el procés d'adaptació del nou alumne i facilitin la seva relació amb els nous companys de classe.