Elles teixeixen l'èxit dels modistes

La llista de dissenyadors masculins és llarga. Els ja absents Gianni Versace i Yves Saint-Laurent; els més actuals Vittorio i Lucchino, Christian Dior, Paco Rabanne, Balenciaga; el català Custo Dalmau... Tots d'èxit. Tots, homes d'èxit. I elles? Podríem citar Coco Chanel. I moltes més, és clar, però no ens en vénen els noms al cap. Per què? La resposta, a primer cop d'ull, pareix indicar que són manco les dones dissenyadores, que no arriben fàcilment a l'èxit. L'esquema, idò, situa les dones com el sexe més nombrós a les escoles de moda i disseny, però són ells els que gaudeixen, en proporció més gran, de l'èxit mediàtic.

Tant és així que d'entre els vuit finalistes de la Passarel·la Mallorca, duita a terme divendres, set eren dones. Aquesta passarel·la està cridada a promocionar joves valors del tot desconeguts i que, pràcticament, s'enfronten a la primera desfilada. Clara Romaguera, una d'aquestes set dissenyadores i actualment estudiant, percep la mateixa realitat. "Al meu curs no hi ha cap home i en altres promocions n'hi haurà tres, com a molt". O sigui, tres d'entre centenars.

El desig sexual

De vegades ho comenten a classe. "Hi ha qui diu que la dona, històricament, s'ha sentit més segura si la vestia un home, que era qui la desitjava sexualment". I a l'inrevés, però no pareix un model vigent. Fins i tot Yves Saint-Laurent, internacionalment reconegut com l'home que donà erotisme a les dones, preferia anar al llit amb el seu ajudant. La jove Romaguera, que presentà divendres la seva col·lecció Shichima Togarashi (inspirada en els paraigües japonesos), denuncia: "És com si la dona fos a l'ombra. Tenim Miriam Ponsa i més, però els seus noms no sonen tant". Per ventura és fruit del sistema patriarcal.

No pensa així Victoria Paolichi, nascuda fa 28 anys al Mar de la Plata, Buenos Aires. La seva reflexió és, si més no, interessant. "Partesc de la base que som diferents i que pensam diferent. Per tant, produïm de manera diferent". I continua: "Les dones són molt competitives, com feres, perquè som mares, tenim fills. I la mare defensa el seu fill o la peça de roba que has dissenyat, que també és una criatura". I els homes, en quin paper queden? "Es duen bé entre ells i això els beneficia. En general no són gaire creatius, però l'home que ho és, és un autèntic geni. Més que la dona!".

Prosseguint amb les polèmiques diferències psicològiques per raó del sexe, Paolichi assegura: "L'home treballa més l'estètica, des de fora. Pensa que ha de produir per a un mercat. En canvi, la dona ja ho du interioritzat, ho fa per a ella". Es desprèn de les seves paraules, per tant, que no existeix la roba d'homes. Una altra dissenyadora, la jove Elena Tarongí, també manté la línia escèptica sobre els motius de la desproporció entre homes i dones que triomfen. "Pot ser que es doni el cas, però no crec que hi tingui res a veure". Tarongí presentà a la Passarel·la Mallorca la seva col·lecció Massive production, que pretén criticar la industrialització de les espècies.

Tanmateix, no sembla que empri aquest esperit crític a l'hora d'analitzar per què demà podria ser un company masculí, i no pas ella, qui probablement assoleixi l'èxit mediàtic i professional. "Les modes passen, tan sols l'estil perviu en el temps", assegurava la dissenyadora francesa Coco Chanel (1983-1971). Això no obstant, el secret d'allò que és estil i què és una mera moda no pareix amagat a la diferència entre sexes.

Texans revolucionaris

Cal recordar que, en el camí de la igualtat, la moda hi ha jugat un paper més potent del que es pugui pensar. De fet, diferents historiadors han explicat com serviren els calçons per a la incorporació de la dona al mercat laboral.
Fou coincidint amb la I Guerra Mundial, apunta aquesta teoria, quan les dones hagueren de prendre part en la producció en massa per una economia de guerra. I en aquest pas de la llar a les fàbriques, diuen, hagué de vestir els texans que, ja l'any 1860, havia confeccionat Levi Strauss.

Creació femenina

De fet, la visibilitat del talent femení és una reivindicació que també ha assumit l'Administració pública. Ara fa cinc anys que es desenvolupa el festival Ellas Crean, impulsat enguany pel nou Ministeri d'Igualtat. El certamen, que tingué lloc del 2 de març al 16 d'abril, s'emmarca en una estratègia per apropar al públic la creació artística de les dones. Ellas Crean no està adreçat tan sols al món de la moda, sinó a l'ampli ventall de modalitats artístiques, com ara el cinema, la literatura, el teatre, la dansa, la música clàssica i moderna... La idea de promocionar la cultura per la igualtat ha tingut un reforç important gràcies al nomenament d'Àngeles González Sinde com a nova ministra de Cultura. Sinde, que deixà el càrrec en la direcció de l'Acadèmia de la Cinematografia, és una reconeguda cineasta de perfil feminista.

El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, també s'ha implicat activament en les programacions del festival. No debades, se li atribueix la idea de crear el Ministeri d'Igualtat. "Enguany hem volgut recordar el XX aniversari de la caiguda del Mur de Berlín des de la perspectiva i les vivències de les dones", explicà Zapatero en l'acte d'inauguració. "Serà a través de les arts i el pensament que les dones i els homes del nostre país coneixeran, consolidaran, desenvoluparan i difondran la importància de conviure i créixer en igualtat", afegí aleshores el mandatari socialista.