Per la rebel·lió d'Stonewall...

L'Stonewall Inn era un modest local on la marginada comunitat gai es reunia cada nit. Devers dues-centes persones hi havien acudit aquell dia. Com molts dels bars "per a homosexuals" era controlat per la màfia i sobrevivia gràcies als suborns que pagava a la Policia.

Tanmateix, les forces de seguretat hi realitzaven batudes de manera ocasional, durant les quals aprofitaven per fer detencions arbitràries, vexacions i agressions diverses.

Aquella nit, vuit policies varen decidir anar fins a aquell indret per dur a terme l'operació habitual. Vuit, no necessitaven ser més, era un "club de marietes".

Varen continuar el procediment habitual: càrrega, interrogatori, maltractament als calabossos.

Això no obstant, es varen equivocar. En treure diverses persones al carrer, de manera violenta, un va alçar el puny i els va tornar el cop. Així, varen començar els enfrontaments i una multitud de veïns i curiosos es varen congregar fora i varen donar suport als agredits.

En sentir-se atrapats, demanaren ajuda a la comissaria, que els va enviar el comando de forces especials, normalment utilitzat tan sols a barris "durs", com Harlem. Un grupuscle xenòfob va calar foc el local i els que hi eren aconseguiren amb prou feines sortir-ne.

La revolta va durar tres vespres i, finalment, la Policia es va retirar. Els incidents varen continuar fins a la creació, a final de l'estiu, del Front d'Alliberament Gai.

Un exemple a seguir

Quaranta anys després, ser homosexual és il·legal a 74 països d'un total de 202. A la pàtria de Bush, el sexe anal o oral entre persones del mateix gènere és un delicte a sis estats. A l'Estat espanyol, els gais i les lesbianes continuen patint discriminació legal en pensions, impostos, herència i adopció. Els ideals d'aquells activistes pioners encara vigents han de servir d'exemple per continuar la lluita per la igualtat de drets.