“El pagès ha de fer de pagès, no ha d'estar tramitant papers i més papers”

Quin és el vostre itinerari professional?
Vaig estudiar veterinària, però ja m'interessava de molt abans. Després vaig treballar a Eivissa a la Conselleria de Salut i vaig dur l'ADS d'oví i caprí de Formentera. Més tard vaig estar als serveis centrals de salut i d'agricultura, a l'Ajuntament de Calvià, amb l'equip de batlia, quan posàrem en marxa la fira d'oví i caprí i vàrem intentar que el món rural es visualitzàs. Després vaig tornar a la Conselleria de Salut fins que em demanaren per dirigir l'IBABSA i ara la Direcció General d'Agricultura.

Què és el que us ha interessat més en veterinària?
M'agraden totes les seves branques. Sempre he volgut ser manescala. Allò que m'agradava era la clínica, després m'ha interessat la seguretat alimentària i la sanitat animal.

Què pensau de la ramaderia balear?
És un panorama complicat. És molt costós produir i molt costós comercialitzar. No ens posam en el mercat en les mateixes condicions. Feim feina perquè aquesta situació complicada sigui la millor possible. Treballam en temes d'oví per aprofitar els recursos que tenim. Esper que enguany puguem donar al sector la resposta que es mereix. A Menorca hem fet feina pel sector lleter, amb la necessitat d'intervencions ràpides. Ahir Kraft va anunciar un preacord de compra i les expectatives són positives. Quan Kraft va dir que se n'anava, hi havia una gran solitud. El porcí no ha estat tingut en compte per la PAC i hem d'anar cap a una producció diferenciada i de qualitat.

I l'agricultura?
Els sectors estan molt descompensats. Les hortalisses són capaces de tirar endavant per si mateixes. En la patata hi ha risc tant en la producció com en la comercialització. Tenim un bon pla de farratgeres. Pel que fa a l'ametla, hem de fer-hi intervencions interessants. No podem deixar morir aquest sector tan important en la generació de paisatge.

Com veis les polítiques agràries europees?
La PAC és l'eina que tenim per fer les polítiques i no acaba de respondre a les necessitats, sobretot pel fet insular, que hauríem de jugar en positiu. La poca participació a les eleccions al Parlament Europeu demostra que no s'acaba d'arribar als ciutadans perquè hi participin. En el tema d'Europa és important prendre-hi part perquè ens marca les polítiques.

Què és allò que més us preocupa?
Allò que m'inquieta més és l'estat de benestar dels pagesos. Crec que com a ciutadans es mereixen una qualitat de vida i l'hem d'assegurar.

Què canviaríeu de l'administració agrària?
És molt rígida. Els equips de govern no tenen les eines necessàries per activar moltes coses. Veus que les expectatives són grosses i no ets capaç de donar les respostes. També hi ha poc costum de fer feina transversal.

Com veis el sector?
Jo crec que el sector, els pagesos, és receptiu. Els necessitam tots: l'administració, els agricultors, els ciutadans; i necessitam representants que defensin el que necessita el sector. A vegades la polèmica surt sense ser-hi realment. Cal que als pagesos els arribi la informació tal com es posa sobre la taula.

És prou àgil l'Administració?
Una de les herències que hem tingut és aquest organisme pagador. A les altres comunitats autònomes no el tenen. Però els doblers europeus necessiten un control i un seguiment exhaustiu. Has de tenir la seguretat, com a gestor, que es fan les coses bé. El pagès ha de fer de pagès, no ha d'estar tramitant papers i més papers. No és fàcil. La gestió agrària no pot ser la que tu vols. Estam fent feina i resultats n'hi ha, però és important que siguin palpables pel pagès mateix.

Com considerau la vostra tasca?
És un aprenentatge importantíssim. Una experiència professional i personal, i intentaré desenvolupar la meva feina tan bé com sàpiga. Tenc un gran respecte a la meva feina.