Repetir curs, una travessia de final incert

No hi ha dubte. Un dels signes que poden delatar que un sistema educatiu esdevé deficitari són els percentatges d'alumnes repetidors que hi ha a les aules. Repetir curs no sempre és cosa dolenta, emperò quan una societat té classes en les quals els repetidors representen prop del 20% del grup, segurament qualque cosa s'hauria d'invertir. En qualsevol cas, sembla que per a la majoria dels professionals de la docència, el fet que un alumne repeteixi no és sinònim que evolucioni positivament en el futur. De fet, segons un dels darrers estudis publicats entorn a aquesta qüestió, sembla que 8 de cada 10 professors consideren que la repetició és una mesura insuficient per resoldre els problemes relacionats amb el fracàs escolar.

Pros i contres

Tot i que, en un primer moment a ningú no li genera cap alegria el fet d'haver de tornar a començar un curs que ja has fet durant tants mesos, la realitat d'alumnes com Carme Moreno ens demostra que pot ser el principi d'una nova història. Aquesta jove de 18 anys enguany ha repetit el primer curs de Batxillerat i ens assegura que "he notat un canvi en el meu rendiment acadèmic. Així com l'any passat no tenia gaire interès perquè des de l'inici el Batxillerat em va venir gros, aquest curs he començat més centrada i a poc a poc he cregut que podia fer-ho". Amb pràcticament totes les notes sabudes, Carme és conscient que l'any que ve cursarà segon tenint tot el primer aprovat.

La història d'aquesta adolescent no és especial. En aquest sentit, en moltes ocasions la causa principal d'una repetició és la manca de temps en el procés de maduració. D'aquesta manera, enfocar el curs amb un any més d'experiència -tant formativa com també vital- pot ser determinant. A més, la ruptura amb l'entorn en el qual l'estudiant en qüestió ha consumat el fracàs escolar pot ser un element positiu; cercar nous amics dins l'aula pot ser un estímul positiu per enganxar-se de nou als estudis. Amb tot això, els alumnes que fan una bona repetició i després promocionen (a més de potenciar la seva autoestima), sovint consoliden matèries i coneixements que no dominaven del tot fins aquell moment.

Malgrat aquests arguments, no són poques les veus que no opten per la repetició com a instrument útil per solucionar problemes acadèmics. José Manuel Martínez, actual secretari general de la Confederació catòlica nacional de pares de família i pares d'alumnes (CONCAPA) és del parer que "la repetició en molts casos implica una acte de desubicació per part dels alumnes, ja que aquest procés els obliga a haver d'abandonar de qualque manera el seu entorn habitual". D'aquesta manera, si abans reconeixíem que en ocasions la fuita de segons quines atmosferes podia representar un estímul, no és menys cert que la ruptura a la qual obliga una repetició en segons quins nivells pot arribar a condemnar l'implicat a un dur període de reubicació.

No cal oblidar la crueltat que suscita a la major part de repetidors veure com els companys promocionen i passen al curs següent, mentre que ell està obligat a compartir pupitre amb els més joves. En aquestes situacions, la capacitat d'adaptació que sigui capaç de demostrar l'alumne esdevé fonamental, de fet, aquells estudiants que no mostrin gaires habilitats socials que els permetin establir llaços amb els nous companys, seran els qui pitjor passaran la travessia. A més d'aquests handicaps, hi ha casos en els quals la repetició implica major desmotivació. Així les coses, hi ha molts alumnes que han repetit per tres o quatre assignatures suspeses i, en efecte, han de tornar a veure una gran quantitat de conceptes que ells ja han vist i superat anteriorment. Circumstàncies com aquesta poden derivar en una manca d'interès que pot ser perjudicial.

El paper dels pares

Quin paper juguen els pares davant una repetició? Quina és la posició adequada en aquestes circumstàncies? La figura del pare i la mare esdevé fonamental, ja que, juntament amb els professors del centre, seran les pesones que hauran de guiar l'alumne en aquest trànsit. És convenient afrontar la repetició com una solució i mai com un problema. Així, evitar el binomi que molts alumnes tendeixen a fer entre repetició-càstig esdevé fonamental. La implicació i ajuda constant dels progenitors durant els primers mesos de curs és un factor que pot enfortir l'autoestima i, en conseqüència, també el rendiment dels alumnes repetidors.

Malgrat tot això, hi ha ocasions en les quals són els mateixos pares qui no accepten la situació dels seus fills. A nivells com ara Secundària i Batxillerat, els pares i mares recriminen als centres que han estat injustos amb les qualificacions dels seus fills i, una vegada revisada l'avaluació, afronten la repetició des d'una òptica més aviat negativa que arriba a contagiar els seus fills. El fet de no ser conscient de les limitacions dels seus propis fills per part d'alguns pares, a vegades acaba condemnant el futur acadèmic dels infants. No és cap novetat que l'actitud de molts pares i mares tendeix cada cop més a la protecció dels fills i a la criminalització dels mestres i professors.