Primeres víctimes mortals a l'Iran

Així mateix, l'exvicepresident reformista iranià Mohamad Ali Abtahí, el que fos mà dreta de l'expresident Mohamed Jatamí, ha estat arrestat avui al seu domicili, ha informat un responsable de la seva oficina.

Segons aquest, un grup d'homes ha arribat a les 05.00 hora local (00.30 GMT) a la casa d'Abtahí i se'l ha emportat a un lloc desconegut, segons la mateixa font.

Abtahí té un blog des del qual ha fet campanya en favor del candidat reformista Mehdi Karrubí, que ha denunciat, com el també candidat reformista Mir Husein Musaví, un possible frau en les eleccions presidencials de divendres passat

Durant el cap de setmana, gairebé dues-centes persones han estat arrestades, entre elles diverses figures polítiques, intel·lectuals i periodistes partidaris de la reforma.

Alguns, com Mohamad Reza Jatamí, germà de l'expresident iranià, van ser després posats en llibertat. D'altres romanen a presó acusats d'atiar les protestes contra la polèmica reelecció.

L'oposició reformista, capitanejada per Musaví, ha denunciat els resultats per "fraudulents" i ha demanat la repetició dels comicis. La decisió final està a les mans del poderós Consell de Guardians, que encara no ha validat les eleccions.

Caos als carrers de Teheran

El caos continua a la República de l'Iran. Els controvertits resultats de les eleccions del cap de setmana passat han provocat que l'oposició surti al carrer, ja que denuncia una clara tupinada per part del Govern actual, en mans de Mahmud Ahmadinejad. Multitudinàries marxes encapçalades pels líders considerats reformistes i les primeres víctimes mortals són el reflex de l'evolució d'aquests durs incidents, que semblen empitjorar cada hora que passa. Així, centenars de milers d'iranians van desafiar ahir les autoritats i van col·lapsar el centre de Teheran en suport del candidat opositor, Mir Hussein Moussavi, qui va demanar la repetició dels comicis presidencials, en els quals va vèncer el president actual, enmig de diverses sospites de frau.

La manifestació va concloure amb nous enfrontaments entre grups de milicians basikh i seguidors de Moussavi que van causar set morts per arma de foc, desenes de detinguts i nombrosos ferits. Diversos testimonis van indicar que els milicians obriren foc contra un grup de seguidors de Moussavi a la plaça d'Azadi, a l'oest de Teheran, cap on ahir es dirigien gairebé un milió de manifestants. En silenci, amb el braç dret alçat i fent el signe de la victòria amb els dits, centenars de milers de persones van desfilar per l'emblemàtica avinguda Enguelab, escenari de les manifestacions que fa trenta anys van acabar amb l'autocràcia del darrer xa de Pèrsia, Mohamad Reza Pahlevi. Al capdavant de la marxa hi havia dos homes que fa tres dècades també van liderar el moviment opositor: l'exprimer ministre Mir Hussein Moussavi i l'expresident del Parlament Mehdi Karrubi.

Serè, amb el rostre cansat pels darrers dies de tensió, Moussavi va reaparèixer en públic malgrat l'advertència del ministeri d'Interior que seria el responsable del que succeís en una manifestació que havia estat vetada. "Estam preparats per participar en unes noves eleccions presidencials. El vot del poble és molt més important que la persona de Moussavi o qualsevol altre", va afirmar. Les seves paraules amb prou feines van arribar a uns milers de persones properes a l'altaveu que portava a les mans. Quilòmetres més enrere, altres milers caminaven amb decisió i amb el simple interès de testimoniar el que consideren gairebé com un "cop d'estat". "Avui reunirem aquí més d'un milió de persones, encara que han tractat per tots els mitjans que no puguem convocar-les", va explicar un dels membres de la campanya de Moussavi, qui va afegir que "aquesta és la vertadera veu del poble i han d'escoltar-la".

La mobilització suposa un important desafiament al Govern d'Ahmadinejad i deixa dubtes sobre la legitimitat del seu sorprenent triomf per majoria a les urnes. Amb els mitjans de premsa estrangers retinguts a Teheran i la televisió estatal eludint les mobilitzacions, es coneix poca cosa d'aquesta situació en altres ciutats. Tanmateix, diverses fonts varen assegurar que moviments d'oposició similars es registraven en altres punts del país, com a les ciutats d'Isfahan i Shiraz. El caire que han pres les protestes i la determinació dels manifestants semblen haver obligat el líder suprem de la Revolució, Ali Khamenei, a emprendre un nou camí. La màxima autoritat de l'Iran va donar suport aquest cap de setmana a la victòria del president i va demanar a la resta de candidats que acceptassin el resultat.Tanmateix, diumenge va garantir a Moussavi que la seva queixa seria atesa pel curs legal, a través del Consell de Guardians, organisme que ha de validar els comicis.

Condemna internacional

I és que, tenint en compte la posició geoestratègica del país dirigit per Ahmadinejad i el seu potencial militar i, especialment, nuclear, els resultats electorals i els subsegüents esdeveniments no han deixat indiferent la comunitat internacional. Així, el portaveu de la Casa Blanca, Robert Gibbs, afirmava ahir que els Estats Units estan "preocupats pel que hem vist" a l'Iran, un país amb el qual Washington no té relacions bilaterals des de 1980.
El primer ministre britànic, Gordon Brown, advertia també ahir el Govern de l'Iran que la seva resposta a les protestes de l'oposició afectarà les futures relacions amb la comunitat internacional.

"La manera en la qual el règim (iranià) respongui a les protestes legítimes tindrà implicacions per a la relació de l'Iran amb la resta del món", va dir Brown en una declaració davant el Parlament. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va indicar que "s'hauria de respectar la vertadera voluntat" dels iranians. El Ministeri francès d'Exteriors va convocar l'ambaixador iranià a París perquè expliqui "les possibles irregularitats", mentre que la cancellera Angela Merkel criticà "els excessos de les càrregues policials".