Una de freda i una de calenta. El cap d’Estat del Vaticà ha fet gala de la seva diplomàcia en la visita oficial a Terra Santa. Primer anà a Israel i davant del president, Shimon Peres, advocà per la lluita contra l’antisemitisme. Ahir, viatjava a Betlem i, des d’allà, "estengué la mà" al poble palestí. Així, Benet XVI oferia un nou suport a les aspiracions palestines en afirmar rotundament que la Santa Seu "fa costat" al dret dels palestins d’un "estat sobirà, a la terra dels seus avantpassats, en pau amb els veïns i les fronteres reconegudes internacionalment".
El pontífex feia aquestes declaracions tot just quan arribà a Terra Santa davant del president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas. "President, la Santa Seu mostra el suport al dret del seu poble a una pàtria sobirana palestina. I, tot i que de moment aquest objectiu sembla llunyà, exhort vostè i el seu poble a mantenir viva la flama de l’esperança", indicà el papa. El bisbe de Roma advocà per abastar "un punt de trobada entre les legítimes aspiracions tant dels israelians com dels palestins a la pau i a l’estabilitat".
Fou un discurs de caràcter marcadament polític i el pontífex "suplicà" a totes les parts implicades en el vell conflicte que deixin a un costat "les rancúnies i oposicions" que encara s’interposen en el camí de la reconciliació. Fent memòria i parafrasejant Joan Pau II, afirmà que "no hi pot haver pau sense justícia ni justícia sense perdó". Benet XVI defensava, en definitiva, una coexistència pacífica entre els pobles d’Orient Mitjà, que, matisà, només es pot assolir amb un esperit de cooperació i respecte mutu, i demanà a la comunitat internacional que "usi la influència" a favor d’una solució.
Al costat de la petició d’un estat sobirà, el papa cridà els joves que es "resisteixin" a recórrer a actes de violència i de terrorisme. "No permeteu que les pèrdues de vides i les destruccions, de les quals heu estat testimonis, suscitin amargor i ressentiment als cors. Teniu el valor de resistir a qualsevol temptació de violència o terrorisme. Heu d’actuar de manera que tot el que heu sofert us empenyi en la vostra determinació a construir la pau", manifestà. El pontífex, de 82 anys, se solidaritzà amb els palestins i els digué que "sap" el que "heu sofert i sofriu per les agitacions que han afligit la vostra terra des de fa anys".
I el mur de la vergonya?
"El meu cor es dirigeix ara a totes les famílies que han quedat sense casa, als que ploren la pèrdua de familiars per la recent operació militar de Gaza", va afegir. Així, el papa va dir que estava angoixat en conèixer la situació dels refugiats palestins i en haver vist el mur, però es mostrà convençut que no durarà tota la vida, "ja que, tot i que es construeixen fàcilment, sabem que no duren sempre i que poden ser abatuts". En aquest sentit, el president Abbas aprofità per denunciar davant del pontífex l’ocupació israeliana de Cisjordània. "A Terra Santa hi ha els que construiexen murs de separació en lloc de ponts".
"Són necessaris dos estats sobirans, que visquin un al costat de l’altre en pau i estabilitat i pregà una solució per als refugiats", sentencià Abbas. Bones paraules, possiblement, calculades al mil·límetre pels assesors del sant pare. Tanmateix, els escassos anuncis d’accions reals i polítiques de suport suscitaren les crítiques no sols dels líders palestins, sinó també de certs sectors israelians.
