TW
0

La LOE diu que l’Estat promourà programes de cooperació territorial per assolir objectius de caràcter general, de competències bàsiques i afavorir el coneixement i estimació de la riquesa cultural i lingüística de les distintes comunitats autònomes, a més de compensar desigualtats; per això, el Ministeri fa que dins aquest àmbit hi entri un programa d’immersió (horrible paraula si es tracta del català) en llengua anglesa que es desenvolupa a partir de la convivència d’alumnes de diferents comunitats autònomes. Les contradiccions arriben perquè aquest programa, en lloc de fer-se per conèixer les diferents llengües de l’Estat espanyol, es fa per aprendre l’anglès (on és la riquesa cultural i lingüística?) entre alumnes que es relacionaran en castellà si en l’intercanvi hi participen comunitats monolingües, que és la majoria de vegades; una altra contradicció d’aquest intercanvi és que s’aprofita per fer una setmana d’immersió entre alumnes que no tenen l’anglès com a primera llengua, quan podrien fer immersió a la seva escola a la classe d’anglès tot l’any i, per acabar-ho d’adobar, l’ajuda d’enguany només és per a 6 grups i 150 alumnes a les Illes Balears.

Estic més d’acord amb el multilingüisme que propugna Tilbert D. Stegman i altres a EuroComRom – Els set sedassos, que defensen que l’apropament entre comunitats lingüístiques europees no es pot satisfer amb l’anglès, ja que no sol ser la llengua pròpia de la majoria d’europeus i no s’aprofundeixen els contactes. Parlen de la facilitat d’aprendre simultàniament les llengües romàniques: francès, català, espanyol, italià, portuguès i romanès, que es poden adquirir en poc temps, que es parlen en els països veïns més propers i amb els quals serà més fàcil intercanviar llocs de feina.