A veure món...

D’entre aquests complements, sense cap dubte hi destaca l’aprenentatge d’idiomes. De fet, el multilingüisme i l’habilitat de saber moure’s en ambients de caire internacional són requisits de cada cop més apreciats entre les empreses que cerquen mà d’obra. D’aquesta manera, l’aprenentatge de l’anglès i de l’alemany estan entre les prioritats de centenars d’insulars que, en moltes ocasions, opten per enlairar-se cap a l’estranger per tal d’acurçar temps.

Universitat ben oberta

La cultura d’estudiar a l’estranger es consolida a mesura que passen els anys. L’exemple el tocam amb les mans. El controvertit pla Bolonya presenta com a gran credencial unes noves universitats amb les portes més obertes i que llevin traves als intercanvis d’alumnes entre unes facultats i les altres. L’increment de les beques Erasmus és un indicador nítid d’aquesta tendència nova. Tenir plans d’estudis més o manco homogenis i una nova cultura universitària faran més fàcil aquest camí.

Tot i això, la figura de l’alumne internacional no serà cap patent del segle XXI. Tanmateix, en l’actualitat el privilegi d’estudiar a fora no és un luxe reservat a determinats racons socials: de fet, no hi ha cap edat ni tampoc cap condició que ens permetin definir un model o perfil d’aquests alumnes. Dit això, cal remarcar que la majoria dels qui surten de les nostres fronteres ho fan ajudats per alguna beca –les Erasmus en són les més comunes– amb l’objectiu de cursar un any acadèmic en qualque indret del continent. La realització de màsters i el desenvolupament d’especialitats universitàries en països forans també han estat una constant d’aquests darrers anys: Londres, Utrecht, Munic i Miami han estat la destinació d’alguns d’aquests joves emprenedors.

La necessitat d’interactuar amb altres maneres de fer i d’entendre les coses ha provocat que, en alguns estudis superiors, ja sigui un requisit la sortida durant uns mesos a l’estranger. Un exemple de tot això ens arriba de la veu de Miquel Sunyer, titulat en direcció hotelera a la Universitat de les Illes Balears, que corrobora que "durant el tercer curs vaig dur a terme pràctiques a Alemanya on, a més de perfeccionar l’idioma, vaig poder assimilar estils nous de feina". Precisament, les beques Leonardo da Vinci caminen en aquesta mateixa direcció. Es tracta d’unes ajudes que reben els estudiants que opten per desenvolupar el seu període de pràctiques fora de l’entorn en el qual s’han format. D’aquesta manera, de cada vegada són més els acabats de titular i els estudiants de segon cicle que fan les maletes per emprendre una etapa que enllaça formació i ocupació.

Independentment de la tendència que pareix que té l’educació superior de casa nostra, de cada cop més orientada a l’exterior, aquests darrers anys es va consolidant un procés que s’ha de remarcar. La proliferació d’escoles i col·legis internacionals a les Balears genera un increment d’alumnes que es formen a les nostres illes, però sotmesos a sistemes educatius europeus (anglès, francès, suec, etc.). En condicions normals, i una vegada que han clausurat el periple en aquests centres, se’n van a estudiar a fora, fet que contribueix a engreixar el fenomen del qual tractam.

De ben petits

Amb tot, les mutacions que insistentment afecten l’atmosfera social provoquen que l’edat de partida s’endarrereixi de cada vegada més. No fa falta anar a la universitat per poder estudiar a l’estranger. Qualsevol que fullegi un diari per aquestes dates pot veure que, periòdicament, diverses empreses anuncien estades per a joves en centres educatius estrangers que fan de l’aprenentatge de la llengua (sobretot de l’anglesa) el seu principal negoci. Resulta una obvietat afirmar que el sistema educatiu espanyol no permet als alumnes tenir una formació íntegra en anglès. No debades, Fanny Tarré, directora d’Interclass, confirma que "només un 2% dels universitaris espanyols reconeix un domini demostrable d’una llengua que s’estudia des de Primària".

En connexió amb aquesta qüestió, fins i tot alguns centres escolars de l’Illa han substituït els tradicionals viatges d’estudis per estades o intercanvis en zones del nord d’Europa. N’és un exemple el col·legi Sant Pere, a Palma. El fet de conviure amb famílies autòctones, de trepitjar un trespol força diferent del que hi ha a casa i les classes d’idiomes són les virtuts màximes d’unes iniciatives que encara ara són inassumibles per molts pares a causa dels seus costos.