Derrotada la norma de les 65 hores laborals

Això significa que seguirà vigent la legislació actual sobre temps de treball, que fixa una jornada laboral de 48 hores setmanals però que preveu la possibilitat d'excepcions ('opt-out') mitjançant un acord individual entre empresari i treballador. Aquestes excepcions, a la pràctica, permeten treballar fins a 78 hores setmanals. Si es vol intentar un altre cop modificar-la caldria començar des del principi amb una nova proposta de Brussel·les.

Es tracta de la primera vegada que Parlament i Consell no arriben a un acord en conciliació des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam el 1999, que va ampliar els poders legislatius de l'Eurocambra.

El principal obstacle per al compromís ha estat la qüestió de l''opt-out'. Els Vint-i-set, liderats pel Regne Unit, apostaven per mantenir-lo indefinidament, mentre que l'Eurocambra exigia fixar en la norma una data per a la seva eliminació definitiva, de manera que en cap cas pogués superar-se la jornada de 48 hores.

«Desgraciadament, després de cinc anys de negociacions, no ha estat possible arribar a un acord. L'equip negociador de l'Eurocambra ha fet diverses propostes sobre l''opt-out' perquè es converteixi en alguna cosa excepcional i temporal. L''opt-out' no pot durar per sempre», ha explicat la cap de l'equip negociador del Parlament, la socialista alemanya Mechtild Rothe.

Per la seva banda, l'eurodiputat socialista Alejandro Cercas, ponent parlamentari de la directiva de temps de treball, ha lamentat la falta de compromís però ha assegurat que «un mal acord hauria empitjorat la situació dels treballadors en general i dels metges en particular». «Hem deixat el futur obert i esperem trobar una solució amb la nova Comissió i el nou Parlament», ha afirmat Cercas.

La presidència txeca ha carregat contra «falta de flexibilitat» de l'Eurocambra i ha atribuït el fracàs de les negociacions a la proximitat de les eleccions europees. «El Parlament ha donat prioritat a la ideologia sobre la realitat política i econòmica», ha dit el ministre txec de Treball i Afers Socials, Petr Necas. Ha destacat que actualment 15 dels 27 estats membre utilitzen ja l''opt-out', especialment en sectors amb guàrdies com la sanitat o els bombers.

Segons la seva opinió, el fracàs de les negociacions provocarà que cada vegada més estats membre recorrin a l''opt-out', de manera que aquesta clàusula «es convertirà en la regla en comptes de ser-ne l'excepció».

«Els eurodiputats no han volgut acceptar un compromís que hagués millorat la situació dels treballadors i, al mateix temps, hagués permès donar més flexibilitat al mercat laboral. Això és el que Europa necessita en un moment de crisi», ha afirmat.

GUÀRDIES MÈDIQUES

Tampoc hi ha hagut acord entre el Parlament i els Governs en la qüestió de les guàrdies mèdiques, que també està regulada per la directiva de temps de treball. L'Eurocambra exigia que les guàrdies es consideressin temps de feina, tal com ha dictaminat en reiterades ocasions el Tribunal de Justícia de la UE, cosa que no accepten els Vint-i-set.

Un altre punt de discrepància ha estat la qüestió dels contractes múltiples. Per als treballadors amb més d'un contracte de treball, els eurodiputats consideraven que el temps de treball havia de calcular-se per treballador i no per contracte.

A partir d'ara, el fet més probable és que la Comissió presenti una nova norma que reguli exclusivament la qüestió de les guàrdies mèdiques, que resulta problemàtica per a la majoria dels estats membre i sobre la qual hi ha més possibilitats d'acord, i deixi fora la qüestió de l''opt-out', segons fonts comunitàries.