La interrupció voluntària de l’embaràs, vehiculada en una llei de terminis a l’europea, haurà de sortejar un problema freqüent: la malformació de fetus en estat de gestació avançat. La nova legislació estipularia, segons l’esborrany que maneja el Ministeri de Sanitat, uns terminis estrictes per poder avortar legalment. Fins a les primeres 14 setmanes de gestació, l’avortament serà lliure i gratuït. Tanmateix, des de llavors, la possibilitat d’interrompre l’embaràs desapareix. Els experts en bioètica que assessoren la comissió parlamentària de la llei recomanaren ampliar fins a les 22 setmanes la legalitat d’avortar en cas de greus anomalies del fetus. Això no obstant, la malformació del fetus no és un procés estàtic i, per tant, podria diagnosticar-se poques setmanes abans del part.
Així, ara, la preocupació principal del Ministeri es troba a encaixar aquests avortaments ‘fora de termini’ en una llei, precisament, de ‘terminis’. Malgrat que el Ministeri de Salut canviàs de mans en la reestructuració governamental de dimarts passat, tot indica que la nova titular, Trinidad Jiménez, serà continuista amb la feina feta pel seu predecessor, l’exministre Bernat Soria. Ara per ara, la línia de treball més realista és enviar els casos d’avortaments fora de termini a comitès bioètics dels hospitals. El problema és que no totes les comunitats autònomes disposen d’un comitè constituït a algun dels seus hospitals de referència. Sí, en canvi, les Illes Balears (veure pàgina contigua). Aquesta via és mimètica al model francès, que deixa a mans dels respectius comitès la decisió final, tot i que allà els comitès són específics per debatre casos d’embaràs.
És aquí on sorgeix el segon problema. Els comitès existents a l’Estat espanyol són de bioètica i són integrats per personalitats amb coneixements del ram. En canvi, el debat dels casos d’avortaments requeriria un perfil més tècnic (com en el cas francès), amb preeminència de pediatres, ginecòlegs, neuròlegs, cardiòlegs, entre d’altres. I no tan experts en bioètica. Si s’adopta el model francès, urgirà la creació immediata de comitès específics, què, a més, hauran d’evitar el risc evident de politització (avortista enfront de pro vida). Actualment, a part dels comitès bioètics, existeixen també els d’investigació clínica. Tal com explica Joan Llobera, director general d’Avaluació i Acreditació de la Conselleria de Salut, "aproven per exemple els assaigs clínics amb humans". A les Illes Balears n’existeix un, "amb gran activitat", com ho demostra les 190 resolucions que va prendre l’any 2008.
Llobera, però, assumeix la complexitat de l’avortament i els comitès. "En principi, tindria més sentit que se’n creassin de nous i específics per la matèria tractada". Ara bé, també es podrien fer servir els actuals comitès de bioètica de Son Dureta o Son Llàtzer. "Tot i així, primer caldria sospesar el volum de casos de malformacions i complicacions de fetus que es registren", matisa Llobera. Si no, es podria col·lapsar l’organisme o donar-li funcions que no li pertoquen. Paradoxalment, aquests comitès també podrien tenir la funció reguladora de l’objecció de consciència. Els metges i professionals de la sanitat tenen aquest dret, tot i que no clarament regulat. El Comitè de Bioètica espanyol ja ha fet una crida a regular tant la interrupció de l’embaràs com la seva objecció.
El dubte mèdic
Durant vint anys de la seva vida, explica Lucio Pallarés, no se n’anava a dormir tranquil. S’havia excedit receptant un medicament? Hi havia tractaments alternatius al que havia diagosticat a un pacient? Són els dubtes amb el que qualsevol professional (compromès) s’enfronta en acabar la jornada. I és que, com diria l’escriptor Juan José Millás, "cal tenir por d’aquells que dormen com els nins, amb la consciència tranquil·la". Aquests són els pitjors. Vet aquí l’anècdota amb motiu de la creació del Comitè de Bioètica de l’hospital Son Dureta, del qual Pallarés és president. Els metges no tenen sempre la veritat absoluta. "Sí, nosaltres també dubtam. Precisament per això hem constituït aquest comitè". Les seves tasques, només de caràcter consultiu, consisteixen a recomanar actuacions en assumptes polèmics. "Per exemple, com hem d’actuar amb pacients que són testimonis de Jehovà?".
Els membres d’aquesta religió rebutgen les tranfusions de sang, tan necessàries per al pacient en cas d’operació quirúrgica. "Els metges tenim la responsabilitat de salvar la seva vida, sigui com sugui". Per això, han creat un protocol d’actuació, en el qual es valora que el pacient estigui conscient o no a l’hora de prendre la decisió. Un altre cas, vinculat a la religió, seria la petició d’una família jueva per tal que realitzin una circumcisió a l’infant. "Acordàrem que, si no li és beneficiós sanitàriament –o sigui que tan sols és estètic–, no el podem intervenir a un hospital públic", reconeix Pallarés. Operar de fimosi sí, intervenir per motius religiosos no.
Hem de tenir en compte que a la taula del comitè l’únic cap és l’ètica. L’eutanàsia passiva o la dignitat a l’hora de la mort també és una discussió habitual. "De vegades, hem de valorar si a un pacient ja no li val la pena continuar rebent tractament, perquè allò que ha de menester són cures pal·liatives i sedació contra el dolor". O el contrari. Sovint, l’únic que queda sobre la taula és el dolor de la família, que s’aferra a un impossible pel seu ésser estimat. Malgrat tot, l’acarnisament mèdic és innacceptable, actuant amb fredor. Són moltes les qüestions que s’eleven per dictamen i l’avortament també és una d’elles. Fins i tot l’objecció de consciència. "Tanmateix, tenim una plantilla de ginecòlegs tan gran que, encara que alguns metges objectin, sempre hi haurà especialistes per garantir la interrupció", diu Pallarés. En breu, veurem si els comitès s’omplen de fetus polèmics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.