L’IRA Autèntic, una escissió del ja inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), s’atribuí l’atemptat comès diumenge de matinada contra una base militar d’Irlanda del Nord, que ha causat la mort de dos soldats. El diari irlandès Sunday Tribune, amb seu a Dublín, explicà que havia rebut una telefonada anònima efectuada en nom de l’IRA Autèntic per responsabilitzar-se’n. El rotatiu atorga credibilitat a la trucada perquè el comunicant, que no es disculpà per l’atac, utilitzà una paraula en clau corresponent a aquesta organització terrorista. L’Ira Autèntic és un grup dissident de l’IRA que s’oposa al procés de pau nord-irlandès i a l’estratègia democràtica del braç polític de l’Exèrcit Republicà Irlandès, el Sinn Féin, que presideix Gerry Adams.
A més a més dels soldats morts, dos militars i dos civils més –repartidors de pizzes– resultaren ferits en l’atemptat, comès a la base de Massereene, situada al comtat d’Antrim i devers 25 quilòmetres al nord de Belfast. Segons el superintendent de la Policia Autònoma nord-irlandesa (PSNI) al capdavant de les investigacions, Derek Williamson, una parella de pistolers obrí foc indiscriminadament des d’un vehicle –amb el qual fugiren després– quan les portes de la base hi deixaren entrar els dos repartidors de pizzes. Els dos soldats morts, de devers vint anys, tenien previst abandonar Irlanda del Nord en els pròxims dies per iniciar una altra missió a l’Afganistan, informaren ahir fonts policials.
Aquests militars són els primers efectius de les forces armades britàniques assassinats a la província des de 1997, quan Stephen Restorick morí d’un tir fet per un franctirador de l’IRA, encara actiu en aquella època. Entre els ferits de l’atemptat, un es troba en estat crític, dos estan greus i un altre es manté estable dins la gravetat, afegí la Policia. El ministre britànic per a Irlanda del Nord, Shaun Woodward, condemnà ahir el tiroteig, que definí com a "acte de barbàrie criminal", a més de manifestar el seu suport a les famílies dels morts i dels ferits en "aquesta acció mortífera". El primer ministre britànic, Gordon Brown, condemnà els fets abans que l’IRA confirmàs que n’era l’autor, i assegurà que aquesta acció no tirarà per terra el procés de pau a la província. "Cap assassí no podrà fer descarrilar un procés de pau que té el suport del poble d’Irlanda del Nord. Puc assegurar que portarem aquesta gent davant la Justícia", remarcà el mandatari, que qualificà l’atac de "covard".
"La nostra primera prioritat –continuà– sempre ha estat la seguretat del poble d’Irlanda del Nord i farem tot el que estigui al nostre abast per garantir que aquest territori és segur". "Incrementarem els nostres esforços per tal d’aconseguir que hi perduri el procés de pau", afegí. De la seva banda, el Sinn Féin, braç polític de l’IRA, condemnà també l’atemptat i assegurà que els seus responsables "no tenen ni suport ni estratègia de cap tipus per aconseguir la unificació d’Irlanda". Així ho afirmà el president d’aquest partit, Gerry Adams, que qualificà el tiroteig d’agressió contra el "procés de pau". Segons el seu parer, aquesta acció terrorista resulta "equivocada i contraproduent" per als objectius històrics de la comunitat republicana a l’illa d’Irlanda.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.