TW
0

Més d’un miler. Els morts palestins en l’ofensiva israeliana contra Gaza superaren ahir aquesta xifra, tot i que des del Caire s’informà de la predisposició del moviment islamista Hamàs a acceptar un alto el foc amb Israel. Les primeres llampades d’una cessació d’hostilitats no disminuïren ahir la intensitat dels combats, que van prosseguir al llarg de tota la jornada i causaren la mort de 28 palestins i més de vuitanta ferits. Amb aquestes víctimes, i segons el responsable del servei d’emergències a Gaza, s’elevaren a 1.012 els finats –la meitat dels quals són civils– i a 4.600 els ferits en l’operació Plom Fos, que va començar el 27 de desembre.

Aquesta matança provocà ahir una resposta des de l’organització terrorista Al Qaeda, que va instar els musulmans de tot el món a declarar la "guerra santa" per defensar la franja de Gaza de l’agressió israeliana, en un missatge d’àudio que s’atribueix al seu líder, Ossama Bin Laden. "La jihad s’ha convertit en una necessitat per recuperar Jerusalem i Palestina", diu Bin Laden en el seu missatge. Es tracta del primer missatge atribuït al líder d’Al Qaeda enguany. Les sirenes antiaèries sonaren també en diferents punts d’Israel, fins i tot a Jerusalem, a causa d’uns coets que foren llançats per un grup desconegut des de la frontera amb el Líban, que tanmateix no causaren cap dany col·lateral, si bé augmentaren la tensió entre les faccions d’aquesta desigual guerra.

Notícies relacionades

Tot i així, les negociacions continuen. El grup palestí Hamàs reiterà des d’Egipte les condicions que ha posat per acceptar un alto el foc a la franja de Gaza i va afirmar que no acceptarà cap pacte que no inclogui aquests punts. L’anunci va ser fet en una roda de premsa al Caire pel dirigent d’Hamàs Salah al Bardawil, que integra l’equip negociador. Les condicions inclouen el final de l’ofensiva israeliana, el final del bloqueig a què està sotmesa la població de Gaza i la reconstrucció de la Franja. "No acceptarem res que no inclogui això", va afirmar Al Bardawil.

D’aquesta treva també en continuaren parlant polítics diversos de tot el món. El ministre d’Exteriors de l’Estat Espanyol, Miguel Àngel Moratinos, per exemple, assegurà ahir, en finalitzar la seva visita pel Pròxim Orient, que s’ha "avançat molt" en els esforços per a un alto el foc a Gaza. Optimista, tenint en compte el balanç de víctimes i que els atacs prossegueixen. També alguns eurodiputats de diferents grups defensaren ahir la necessitat que la UE entauli contactes amb Hamàs per cercar la pau a Gaza, una passa a què s’oposen altres formacions polítiques i la presidència de la Unió, que considera que "encara no ha arribat l’hora". Encara? Aquesta fou la principal discrepància en el debat al Parlament europeu, que avui aprovarà una resolució pactada entre tots els grups en la qual es demana un alto el foc "immediat" i "permanent".

Després d’aquestes conciliadores paraules també arribaren crítiques a l’Executiu de Tel Aviv, com la del president de Síria, Bashar al-Assad, qui advertí ahir que l’ofensiva "sembrarà llavors d’extremisme i terrorisme". Així mateix, el president de Bolívia, Evo Morales, es mostrava ahir decidit a trencar relacions diplomàtiques amb Israel i va anunciar que presentarà una demanda contra el Govern d’Olmert per genocidi i "crims de lesa humanitat". Des de l’ONU arribaven denúncies sobre la manca de respecte als drets humans a la Franja, violats una vegada i una altra des de l’inici del conflicte, mentre que Unicef demanava més protecció per als infants, morts a centenars. Són crides que continuen sent ignorades.