TW
0

Dia de la Fúria, en record a les agressions d’Israel. Ahir, desenes de milers de persones sortiren als carrers dels principals països musulmans en resposta a la cridada del Moviment Islàmic de Resistència (Hamàs) contra la campanya militar israeliana sobre Gaza. Les marxes foren massives a l’Índia, l’Afganistan, Jordània, Indonèsia, Turquia, Egipte, Líban, Iemen i l’Iran, així com una petita manifestació duta a terme a Londres per part de musulmans britànics i, per descomptat, en les cinc principals ciutats de Cisjordània, des d’Hebron a Nablus, passant per la capital, Ramala.

La convocatòria d’Hamàs va tenir lloc dijous a la nit, després de la mort de l’enllaç entre l’ala política i l’ala militar del grup islamista, Nizar Rayyan, la seva dona i 8 dels seus 12 fills com a conseqüència d’un bombardeig israelià. En el seu comunicat de resposta, Hamàs instava els musulmans a expressar el seu dolor davant la intervenció israeliana sobre la Franja, "aquest horrible crim que deixa totes les opcions obertes per a la resistència contra l’enemic, inclosos martiris (atacs suïcides) i atacs contra interessos sionistes a tot arreu".

Però sembla que el suport a l’ofensiva militar sobre Gaza és gairebé unànime entre la població del sud d’Israel, on els coets palestins han generat por, ràbia i la convicció que tot val per acabar amb Hamàs. El creixent nombre de morts a la Franja, entre ells una alta quantitat de civils, i la duresa de les imatges de dolor que arriben als televisors israelians sembla que no commoguin gaire la població d’aquestes comunitats properes a Gaza. Enmig de la indiferència generalitzada el nombre de víctimes continua augmentant a mesura que passen les hores. Ahir, cinc nins i dos adults més morien com a conseqüència dels atacs, cosa que eleva el darrer a balanç a 427.

Pel que fa als ferits de l’anomenada operació Plom, per setè dia consecutiu, arriben ja als 2.200. Els estrangers són una altra cosa, per qui el Govern d’Israel sí va decidir obrir durant unes hores el pas fronterer d’Erez per permetre la seva evacuació. En total es tracta de 443 persones, entre ells una família espanyola. Tot continua en mans dels líders, que semblen no estar molt per la feina, però, fins quan?

Trencar una treva i les seves conseqüències

L’ofensiva militar israeliana sobre Gaza va complir ahir una setmana. Trenta-cinc atacs més per part d’Israel que causaren la mort de set civils, i desenes de coets llançats en resposta per la milícia d’Hamàs, sense víctimes. I, mentrestant, la població de la Franja espera atemorida el compliment de l’amenaça de la incursió terrestre. El desenvolupament de l’ofensiva de Tel Aviv posa en qüestió l’estratègia del moviment islamista Hamàs, que tal vegada cometé un error de càlcul amb la decisió de no renovar la treva amb l’Estat jueu. Una de les condicions del moviment islamista era que l’alto el foc arribàs a Cisjordània, controlada per l’Autoritat Nacional Palestina, en mans de Mahmud Abbas. Ara falta veure com aquest drama incidirà en les eleccions palestines previstes per al primer semestre de l’any i en les quals el moviment Al-Fatah aspira a llevar a Hamàs la majoria absoluta que obtingué l’any 2006.