"Som una mica voyeuse". Aquesta és la carta de presentació de Mar Oliver (Palma, 1980), que li serveix per contextualitzar la seva obra Privat al públic.
És una mostra d’il·lustracions, a cavall del disseny gràfic i la pintura, que pretén focalitzar la vida privada de persones anònimes. "Vaig pel carrer, observ una al·lota que passa i em deman: en arribar a ca seva, qui l’espera, com actuarà?".
Així, les creacions d’Oliver tenen ambients comuns de la llar com a escenari i tots els dibuixos, per tant, llueixen quatre parets com a marc natural. Les protagonistes són, exclusivament, dones i algunes exhibeixen pinzellades d’un erotisme proper a l’època blava de Picasso, mentre que d’altres mostren de manera intencionada una sensualitat grollera. No debades, dins l’ànim d’Oliver resideix la voluntat de mostrar una intimitat retro o kitsch. "És a dir, el gust per allò xaró".
De fet, Oliver s’ha inspirat en la composició de tres taules que la galeria en la qual exposa, Intersecció Art, té en els seus fons. Ute Gritschke, galerista alemanya i resident a Ciutat, explica que l’autoria d’aquestes peces és desconeguda per ella.
Ara fa tres mesos que inaugurà la mostra a una antiga llotja del carrer Santa Clara. "Els anys 20 havia estat seu d’un ebenista, però el seu fill, anys després, hi muntà el seu negoci d’antiquari" i quasi un segle després acull aquesta exposició de Mar Oliver.
Amb tot, lluny de modernismes, Oliver aposta per recuperar l’estètica de la generació del destape, o si més no, de la transició, ja que les protagonistes dels seus dibuixos tenen una gran peculiaritat: les cares no estan pintades, sinó que són retalls de revista. "Vaig visitar la llibreria El bazar del libro i hi vaig trobar desenes de publicacions antigues". Mitjançant les tisores, Oliver ha col·locat rostres d’altres dècades al centre de la seva obra.
Esbossos "en blanc"
Ara bé, els primers esbossos (que també s’exposen per evidenciar el procés creatiu) no tenen cara, ni pintada ni afegida. Són només un cercle blanc. Quan el visitant s’hi fixa, per ventura, posa dins ell el seu rostre –o identitat. És el poder de l’empatia.
El rostre és com una denominació d’origen de la identitat, "el DNI de les persones anònimes", matisa la jove il·lustradora. "Dóna dades reals", diu, mentre que el context que l’envolta a la llar correspon a la seva vida privada. "Es tracta d’imaginació, al cap i a la fi". Sempre, però, tornant als orígens i la visió retro.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.