Discurs íntegre de Barack Obama

“Hola, Chicago!

Si encara queda algú per allà que encara dubta de que Estats Units és un lloc on tot és possible, que encara es pregunta si el somni dels nostres fundadors segueix viu en els nostres temps, que encara qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit ha tingut la seva resposta.

És la resposta donada per les cues que es van estendre al voltant d'escoles i esglésies en un número com aquesta nació mai no ha vist, per les persones que van esperar tres hores i quatre hores, moltes d'elles per primera vegada en les seves vides, perquè creien que aquesta vegada havia de ser diferent, i que les seves veus podrien suposar aquesta diferència.

És la resposta pronunciada pels joves i els ancians, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, hispans, indígenes, homosexuals, heterosexuals, discapacitats o no discapacitats. Nord-americans que van transmetre al món el missatge que mai no hem estat simplement una col·lecció d'individus ni una col·lecció d'estats vermells i estats blaus. Som, i sempre serem, els Estats Units d'Amèrica.

És la resposta que va conduir a aquells que durant tant temps han estat aconsellats a ser escèptics i temorosos i dubtosos sobre el que podem aconseguir, a posar mans en l'arc de la Història i torçar-ho una vegada més cap a l'esperança un dia millor.

Ha tardat temps a arribar, però aquesta nit, a causa del que vam fer en aquesta data, en aquestes eleccions, en aquest moment decisiu, el canvi ha vingut als Estats Units.

Aquesta nit, vaig rebre una trucada extraordinàriament cortesa del senador McCain. El senador McCain va lluitar llargament i durament en aquesta campanya. I ha lluitat encara més llargament i durament pel país que estima. Ha aguantat sacrificis pels Estats Units que no podem imaginar. Tots ens hem beneficiat del servei prestat per aquest líder valent i abnegat. El felicit; felicit la governadora Palin per tot el que han aconseguit. I estic desitjant col·laborar-hi per renovar la promesa d'aquesta nació durant els pròxims mesos.

Vull agrair al meu soci en aquest viatge, un home que va fer campanya des del cor, i va fer de portaveu dels homes i les dones amb qui va crèixer als carrers de Scranton i amb qui viatjava amb tren de tornada a la seva casa a Delaware, el vicepresident electe dels Estats Units, Joe Biden.

I no estaria aquí aquesta nit sense el suport infatigable de la meva millor amiga durant els darrers 16 anys, la pedra de la nostra família, l'amor de la meva vida, la pròxima primera dama de la nació, Michelle Obama. Sasha i Malia, vos estim a les dues més del que podeu imaginar. I vos heu guanyat el nou cadell que ens acompanyarà fins a la nova Casa Blanca.

I encara que ja no està amb nosaltres, sé que la meva àvia ens està veient, junt amb la família que va fer de mi el que soc. Els trob a faltar aquesta nit. Sé que el meu deute envers ells és incalculable.

A la meva germana Maya, la meva germana Ànima, a la resta dels meus germans i germanes, moltes gràcies per tot el suport que m'heu aportat. Estic agraït a tots ells. I al meu director de campanya, David Plouffe, l'heroi no reconegut d'aquesta campanya, qui va construir la millor, la millor campanya política, crec, en la història dels Estats Units d'Amèrica. Al meu estrateg en cap, David Axelrod, qui ha estat un soci meu a cada pas del camí.

Al millor equip de campanya que s'ha compost en la història de la política. Vosaltres heu fet realitat això, i estic agraït per sempre per tot allò que heu sacrificat per aconseguir-ho. Però sobretot, no oblidaré a qui pertany de veritat aquesta victòria. Us pertany a vosaltres. Us pertany a vosaltres.

Mai no vaig semblar l'aspirant a aquest càrrec amb més possibilitats. No començàvem amb molt diners ni amb gaires avals. La nostra campanya no va ser ideada als passadissos de Washington. Es va iniciar als jardins posteriors de Des Moines i en els menjadors de Concord i als porxos de Xarleston. Va ser construïda pels treballadors i les treballadores que van recórrer als pocs estalvis que tenien per donar a la causa cinc dòlars i deu dòlars i vint dòlars.

Va adquirir força dels joves que van rebutjar el mite de l'apatia de la seva generació, que van deixar enrere les seves cases i els seus familiars per fer treballs que els van procurar pocs diners i molta de son.

Va adquirir força de les persones no tan joves que van fer front al gèlid fred i l'ardent calor per cridar a les portes de desconeguts i dels milions de nord-americans que es van oferir voluntaris i van organitzar i van demostrar que, més de dos segles després, un govern del poble, pel poble i per al poble no s'ha esvaït de la Terra. Aquesta és la vostra victòria.

I sé que no ho van fer només per guanyar unes eleccions. I sé que no ho van fer per mi. Ho van fer perquè enteneu la magnitud de la tasca que queda per davant. Mentre celebram aquesta nit, sabem que els reptes que ens portarà el dia de demà són els majors de les nostres vides -dues guerres, un planeta en perill, la pitjor crisi financera des de fa un segle-.

Mentre estam aquí aquesta nit, sabem que hi ha nord-americans valents que es desperten als deserts de l'Iraq i les muntanyes de l'Afganistan per jugar-se la vida per nosaltres. Hi ha mares i pares que es quedaran desperts al llit després que els nins s'hagin adormit i es preguntaran com pagaran la hipoteca o les factures mèdiques o com estalviar prou per a l'educació universitària dels seus fills.

Hi ha nova energia per aprofitar, nous llocs de treball per crear, noves escoles per construir, i amenaces per contestar, aliances per reparar. El camí per davant serà llarg. La pujada serà dura. Pot ser que no arribem en un any ni en un mandat. Tanmateix, Estats Units, mai no he estat tan esperançat com ho soc en aquesta nit. Us promet que, nosaltres, com a poble, hi arribarem.

Hi haurà contratemps i començaments en fals. Hi ha molts que no estaran d'acord amb cada decisió o política meva quan sigui president. I sabem que el govern no pot solucionar tots els problemes.

Però sempre seré sincer amb vosaltres sobre els reptes que ens afronten. Vos escoltaré, sobretot quan discrepam. I sobretot, vos demanaré que participeu en la tasca de reconstruir aquesta nació, de l'única forma en la qual s'ha fet als Estats Units durant 221 anys, bloc per bloc, maó per maó, mà sobre mà.

El que va començar fa 21 mesos al ple hivern no pot acabar en aquesta nit de tardor.

Aquesta victòria en si mateixa no és el canvi que buscam. És només l'oportunitat perquè fem aquest canvi. I això no pot succeir si tornam a com era abans. No pot succeir sense vosaltres, sense un nou esperit de sacrifici.

Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, en el qual cadascú dóna un cop de mà i treballa més i es preocupa no només de nosaltres mateixos sinó dels altres.

Recordem que, si aquesta crisi financera ens ha ensenyat alguna cosa, és que no hi pot haver un Wall Street (sector financer) pròsper mentre que Main Street (els comerços a peu de carrer) sofreixen.

En aquest país, avançam o fracassam com una sola nació, com un sol poble. Resistim la temptació de recaure en el partidisme i mesquinesa i immaduresa que han intoxicat la nostra vida política des de fa tant temps.

Recordem que va ser un home d'aquest estat que va portar per primera vegada a la Casa Blanca la bandera del Partit Republicà, un partit fundat sobre els valors de l'autosuficiència i la llibertat de l'individu i la unitat nacional.

Aquests són valors que tots compartim. I mentre que el Partit Demòcrata ha aconseguit una gran victòria aquesta nit, ho fem amb certa humiltat i la decisió de curar les divisions que han impedit el nostre progrés.

Com va dir Lincoln a una nació molt més dividida que la nostra, no som enemics sinó amics. Encara que les passions els hagin posat sota tensió, no han de trencar els nostres llaços d'afecte.

I a aquells nord-americans el suport dels quals em queda per guanyar, pot ser que no hagi obtingut el vostre vot aquesta nit, però escolt les vostres veus. Necessit la vostra ajuda. I seré el vostre president, també.

I a tots aquells que ens veuen aquesta nit des de més enllà de les nostres costes, des de parlaments i palaus, a aquells que s'ajunten al voltant de les ràdios als racons oblidats del món, les nostres històries són diverses, però la nostra destinació és compartida, i arriba una nova alborada de lideratge nord-americà.

A aquells, a aquells que esfondrarien el món: vos vencerem. A aquells que busquen la pau i la seguretat: vos recolzam. I a aquells que es pregunten si el far dels Estats Units encara il·lumina tan fortament: aquesta nit hem demostrat una vegada més que la força autèntica de la nostra nació procedeix no del poder de les nostres armes ni de la magnitud de la nostra riquesa sinó del poder durador dels nostres ideals; la democràcia, la llibertat, l'oportunitat i l'esperança ferma.

Allà hi ha la vertadera genialitat dels Estats Units: que Estats Units pot canviar. La nostra unió es pot perfeccionar. El que ja hem aconseguit ens dóna esperança respecte al que podem i hem d'aconseguir demà.

Aquestes eleccions van comptar amb moltes primícies i moltes històries que s'explicaran durant segles. Però una que tenc en ment aquesta nit tracta d'una dona que va emetre la seva papereta a Atlanta. Ella s'assembla molt a d'altres que van guardar cua per fer sentir la seva veu en aquestes eleccions, llevat de per una cosa: Ann Nixon Cooper té 106 anys.

Va néixer només una generació després de l'esclavitud; en una era que no hi havia automòbils per les carreteres ni avions pels cels; quan algú com ella no podia votar per dues raons -perquè era dona i pel color de la seva pell-. I aquesta nit, pens en tot el que ella ha vist durant el seu segle als Estats Units- la desolació i l'esperança, la lluita i el progrés; les vegades que ens van dir que no podíem i la gent que es va esforçar per continuar endavant amb aquest credo nord-americà: Sí que podem. En temps en què les veus de les dones van ser apaivagades i les seves esperances descartades, ella va sobreviure per veure-les aixecar-se, expressar-se i allargar la mà cap a la papereta. Sí que podem. Quan hi havia desesperació i una depressió al llarg del país, ella va veure com una nació va conquerir la pròpia por amb un Nou Arranjament, noves ocupacions i un nou sentit de propòsits comuns. Sí que podem.

Quan les bombes van caure sobre el nostre port i la tirania va amenaçar al món, ella era allà per ser testimoni de com una generació va respondre amb grandesa i la democràcia va ser salvada. Sí que podem.

Ella estava allà per als autobusos de Montgomery, les mànigues de reg a Birmingham, un pont a Selma i un predicador d'Atlanta que va dir a un poble: “El superarem”. Sí que podem.

Un home va arribar a la lluna, un mur va caure a Berlín i un món es va interconnectar a través de la nostra ciència i imaginació.

I aquest any, en aquestes eleccions, ella va tocar una pantalla amb el dit i va votar, perquè després de 106 anys a Estats Units, durant els temps millors i les hores més negres, ella sap com Estats Units pot canviar.

Sí que podem

Estats Units, hem avançat molt. N'hem vist moltes. Però queda molt més per fer. Així que, aquesta nit, ens preguntem -si els nostres fills viuen fins a veure el pròxim segle, si les meves filles tenen tanta sort com per viure tant de temps com Ann Nixon Cooper, quin canvi veuran? Quin progrés haurem fet?.

Aquesta és la nostra oportunitat de respondre a aquesta crida. Aquest és el nostre moment.

Aquests són els nostres temps, per donar ocupació al nostre poble i obrir les portes de l'oportunitat per als nostres petits; per restaurar la prosperitat i fomentar la causa de la pau; per recuperar el somni americà i reafirmar aquesta veritat fonamental, que, de molts, som un; que mentre respirem tenim esperança. I on ens trobam amb escepticisme i dubtes i aquells que ens diuen que no podem, contestarem amb aquest credo etern que resumeix l'esperit d'un poble: Sí que podem.

Gràcies. Que Déu us beneeixi. I que Déu beneeixi als Estats Units d'Amèrica.”