El segon encontre televisiu entre els dos candidats a la presidència dels Estats Units va ser la demostració que tant Barack Obama com John McCain han pres bona nota del seu primer debat.
El demòcrata va acudir més tranquil al duel i això es notà en les seves respostes, més hàbils i que transmetiren seguretat a l’hora de tractar de l’economia. De fet, el tema financer ocupà 45 dels 90 minuts del cara a cara. La resta de temps es repartí entre la política exterior, a la qual dedicaren mitja hora, i 15 minuts per a assumptes domèstics.
D’altra banda, al candidat republicà se’l notà incòmode en la part econòmica i, encara que menys agressiu que en la primera ocasió, es mostrà bel·ligerant dutant tot el debat.
El resultat, una victòria en les enquestes per a Obama, en un moment en què lidera la carrera cap a la Casa Blanca.
Si el primer debat entre ambdós candidats es caracteritzà per la fredor i l’immobilisme dels protagonistes, el realitzat dimecres de matinada a Nashville tingué un caire més similar al conegut programa Tinc una pregunta per a vostè, però a l’americana.
Envoltats d’una moqueta roja i de panells blaus, Obama i McCain s’enfrontaren amb les preguntes de 80 ciutadans que acudiren al plató televisiu. Micròfon en mà i amb total llibertat de moviments pel plató, els candidats responien a les qüestions de manera propera als futurs votants.
Previsions acomplertes
Obama acudia a l’encontre amb les enquestes a favor i amb el repte de demostrar que el carisme que havia lluït McCain en el seu primer debat no és exclusiu del veterà republicà.
Per la seva banda, el senador per Arizona havia de cercar un nou "efecte Palin" per revitalitzar la seva figura davant de l’opinió pública. Evitant però l’agressivitat del primer debat, en el qual se l’acusà de ser altiu i despectiu amb el seu rival. Potser per aquest motiu no va entrar en el terreny de la crítica personal cap al senador per Illinois.
Amb les borses en caiguda lliure, Obama no dubtà a diagnosticar que la situació dels Estats Units és més que crítica. I a aquesta declaració el candidat republicà hi respongué amb un cop d’efecte. Els seus assessors l’han batejat com el "pla de renaixement McCain", que planteja que el Govern nord-americà es faci càrrec dels "mals préstecs hipotecaris", els renegociï a la baixa i eviti més embargaments de cases. "És la meva proposta, no la d’Obama ni la de Bush. Jo sé com es pot fer que els EUA funcionin de nou, com restaurar l’economia i ocupar-me de la classe treballadora", va proclamar McCain. Tanmateix, no va explicar com afrontarà el pla de 300 milions de dòlars o com reduirà la despesa governamental.
La política domèstica, al marge de l’economia, es va centrar en la sanitat pública, que Obama va definir com un "dret" i un "compromís moral" de l’Estat, i McCain com una "responsabilitat". Mentre que el demòcrata proposà una assegurança de salut nacional per a individus que no estiguin assegurats a les seves empreses respectives, el candidat republicà s’oposà a aquest tipus de cobertura universal ja que, segons explicà, la competició entre companyies asseguradores millorarà la qualitat dels serveis sanitaris. Per aquest motiu, proposà oferir un "xec salut" per valor de 5.000 dòlars perquè cada un en faci el que vulgui.
Finalitzat el debat, i tot i el somriure amable que es dedicaren els candidats, la tensió s’hi va fer evident, perquè McCain no arribà a encaixar la mà estesa d’Obama. El darrer assalt entre els candidats serà el proper 15 d’octubre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.