TW
0

Equador se sumà ahir oficialment a les polítiques d’esquerres d’Amèrica Llatina amb l’aprovació d’una nova constitució socialista. Des que arribà al poder ara fa vint mesos el president, Rafael Correa, ha treballat per "refundar" la nació andina. S’ha dedicat a treballar per canviar la Constitució i amb el referèndum de diumenge passat el poble li donà un ampli suport.

Al tancament d’aquesta edició amb el 82,4% de l’escrutini del total del país, el Tribunal Suprem Electoral comptabilitzava un suport del 64,02% per al "sí" al projecte constitucional, mentre que el "no" sumava un 28,14%. La diferència restant era la suma dels vots nuls (7,17%) i en blanc (0,68%).

El referèndum, però, aconseguí el suport a 23 de les 24 províncies. La ciutat natal de Correa, Guayaquil, la més poblada i principal centre econòmic amb el 91,3% dels vots escrutats, el resultat de la consulta era negatiu. Aquesta realitat podria provocar una divisió interna al país, com ja va passar amb la Consitució boliviana d’Evo Morales. De fet, el seu batle reconeixia ahir la seva derrota, però advertia que no acceptaria el model d’autonomia que planteja la nova Carta Magna.

Tanmateix, Rafael Correa, el nou Simón Bolivar, va qualificar de "triomf històric" el dia, que li haurà de permetre accelerar les reformes socials i posar fi "a la llarga nit reoliberal que va arruïnar el país", tal com afirmà.

La nova carta magna, que atorga a l’Estat el control dels sectors estratègics de l’economia, és la pedra angular del projecte polític del mandatari que fou rebut amb aplaudiments i banderes nacionals per centenars de seguidors.

"Avui l’Equador ha decidit un nou país, les velles estructures han estat derrotades", va dir el governant des de Guayaquil. La nova constitució és un text socialment avançat. Reivindica les llengües i les cultures indígenes, preveu les unions entre persones del mateix sexe, promet major participació ciutadana en les decisions de govern, posa l’individu per davant del mercat i reconeix l’aigua com un dret humà i, per tant, en prohibeix la seva privatització. També proposa la democratització de l’espai radioelèctric, defineix el sistema econòmic com social i solidari i estén l’educació pública i gratuïta fins a l’educació superior.

Per la seva banda, l’Església definia el projecte d’"avortista" i el titllà de ser un atac "contra la família". Els oponents polítics declararen augurar temps difícils pel país.

Tot i així, el president equatorià convidà l’oposició a establir un diàleg. "Faig una crida a la unitat als que de bona fe van estar amb el ‘no’ per qüestions ideològiques o per convicció. Els respectam molt", declarà Correa. El president, però, demanà a "certes elits" de l’oposició que reflexionin, després de la "contundent" vistòria del ‘sí’. Malgrat la sintonia política que Correa manté amb Caracas i La Paz, experts el veuen com un socialista més moderat que ha allunyat la possibilitat de nacionalitzar els recursos naturals i que exhibeix una crítica pragmàtica cap a Washington. El temps donarà raó de la materialització del que el poble equatoria ha escollit.

Felicitacions internacionals

El president equatorià explicà ahir que havia estat felicitat pels seus homòlegs de Veneçuela, Bolívia i Xile, entre d’altres, pels resultats aconseguits al referèndum. També la responsable de Relacions Exteriors de la UE, Benita Ferrero-Waldner, felicità Correa pels resultats de la consulta i remarcà la importància de mantenir la unitat al país per "preparar el futur". El secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA), José Miguel Insulza, també féu arribar ahir les seves felicitacions al país equatorià.