Els presos d'ETA Joseba Urrusolo Sistiaga i Carmen Gisasola aposten per reprendre l'anomenat procés de pau per «materialitzar» una solució negociada al conflicte basc i critiquen el «suposat paper de garant» dels interessos d'Euskal Herria que té l'organització armada.

En una carta enviada al diari 'Gara' que el diari publica en la seva edició d'avui, els presos aposten decididament per la continuació dels 'acords de Loiola' perquè una vegada aconseguit un acord de pau, argumenten, «ja no sigui ni el mite de l'organització armada ni el món dels presos» els que cohesionin l'esquerra abertzale sinó «les idees i la manera de funcionar».

«A aquestes altures -emfatitzen-, no es pot pensar que l'estratègia adequada sigui un viratge cap a discursos i pràctiques d'entossudiment grupal, una tornada a una política que dinamita ponts i que busca l'enemic més odiós entre els aliats possibles».

La continuació dels acords de Loiola, assenyalen, hauria suposat «anar fent passes i avançar en un procés de pau, en les dinàmiques i il·lusió que es creen a la societat» per acabar amb el conflicte basc, en detriment del «suposat paper de garant que l'organització armada hi pugui aportar».

En aquest sentit, també critiquen el discurs buit de Batasuna a l'hora de plantejar les seves condicions per aconseguir aquest acord. Portem molt temps, denuncien, «en què allò que ha estat políticament correcte dins de l'esquerra abertzale ha estat parlar de processos constituents per tot Euskal Herria i altres plantejaments d'aquest tipus que ens han portat una quantitat gran d'hores de discussions absurdes».

Adverteixen, tot i això, que si l'esquerra abertzale no aconsegueix «funcionar d'una manera oberta, participativa, aglutinant l'àmplia i plural base social» que pot representar-la en un altre context polític, «aleshores sí que es perdrà el potencial que té com a motor per al futur» d'Euskal Herria.

Urrusolo i Gisasola advoquen per un procés semblant al portat a terme pel Sinn Féin a Irlanda i que va acabar amb l'abandonament de les armes per part de l'IRA i, fins i tot, recorden unes declaracions del destacat dirigent Martin McGuinness en què aquest admetia que no es podia «continuar amb la lluita armada estancada 20 anys més».

«A Irlanda, el Sinn Féin ha sortit enfortit de la decisió que van prendre i els 'IRA Verity i Continuity' són els que en van quedar al marge», adverteixen a Batasuna traçant un paral·lelisme entre els dos conflictes.

Després de recordar que el seu compromís amb Euskal Herria està per sobre de la pertinença a qualsevol forma organitzativa, recalquen que l'acord polític en l'anomenat conflicte basc s'hauria d'haver produït «ja fa anys».

Alhora, asseguren que estan «convençuts» que si els presos d'ETA haguessin estat agrupats a les presons d'Euskal Herria, com va passar a Irlanda, «també aquí -al País Basc- s'hauria produït i materialitzat aquesta reflexió que allà els va portar a prioritzar el camí de la negociació i l'acord».

En la carta enviada des de la presó de Còrdova, on tots dos compleixen condemna, els presos etarres expliquen que van decidir voluntàriament abandonar el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (CPPB) pel tracte que aquesta organització va donar als membres d'ETA José Luis Alvarez Santacristina, 'Txelis', i 'Kepa' Pikabea Ugalde, i la seva expulsió.