Les dones prenen part en la Jihad

La guerra santa és cosa d’homes o almenys ho era, ja que en els darrers temps sembla que les dones han passat de l’ombra a la participació directa en els atemptats suïcides.

Amb el triple atac perpetrat a l’Iraq aquesta setmana per dones terroristes, en el qual moriren devers 60 persones, el nombre d’accions d’aquest tipus arriba ja a la vintena en aquest estat.

És difícil endinsar-se en la ment d’una persona que vol llevar-se la vida per matar altra gent, però què hi ha darrere d’una kamikaze? Motivacions personals o una nova estratègia dels moviments fonamentalistes per evitar els controls de seguretat?

Des d’Indonèsia fins a Israel, passant pel Pakistan, l’Afganistan, el Caixmir i sobretot l’Iraq, cada vegada és més habitual que una dona s’immoli en un mercat, una mesquita o un pas fronterer.

La dama negra

Si ens remuntam al passat, un precedent. És la dama negra de la Intifada palestina, Wafa Idris, qui passà de ser una infermera compromesa a una terrorista suïcida de les Brigades d’Al-Aqsa.

La primera dona bomba de la història de la resistència palestina matà un civil i en ferí 150 més en un atemptat que li costà la vida. Els biògrafs apunten una motivació personal, un matrimoni frustrat per la impossibilitat de Wafa de tenir fills.

Ara aquest "fenomen" s’ha estès. En tenim dades. A l’Iraq, les dones jihadistes actives protagonitzaren un 28% dels atacs des de 2003. A Israel, 88 han seguit les passes d’Idris. Al Pakistan, el 2007 una jove causà la mort de 16 persones a Islamabad.

Tot i això, sembla que hi ha dues visions d’aquesta pràctica dins del mateix moviment fonamentalista islàmic.

L’abril passat, en un vídeo difós per internet, el número dos d’Al-Qaeda, Al Zawahiri, declarà que les dones no estaven obligades per la Jihad i va fer una crida a totes aquelles disposades a lluitar perquè no abandonassin els seus fills.

Tanmateix les xifres parlen per si mateixes i, ara per ara, la facció partidària que les dones participin d’aquesta guerra santa sembla que ha guanyat terreny.

Tenint en compte que és una pràctica "acceptada", reprenem la nostra qüestió: què les motiva?

Motius personals?

Pels analistes, les kamikazes es veuen impulsades per causes més personals que els homes.

Pot tractar-se d’una convicció religiosa i política, però també familiar, com fou el cas d’una advocada palestina que el 2003 detonà un explosiu a Haifa després que el seu germà morís en els seus braços enmig d’una incursió israeliana.

Sí, estan vinculades a la lluita, però no és només això el que les du a immolar-se. Moltes vegades hi ha darrere un tema d’honor. Dones violades, que no poden tenir fills, amb un estatus social problemàtic o una mala reputació per promiscuïtat, són convençudes perquè participin en aquest tipus d’accions per restaurar l’honor familiar.

Finalment hi ha una motivació estratègica, ja que molts grups jihadistes com Al-Qaeda recluten dones, que amaguen més fàcilment els explosius sota un burca i són menys susceptibles de ser interrogades o escorcollades.

Aquestes creuen en allò que fan, en aquest tipus de lluita "santa", però hi creu l’esfera política que les maneja i les envia a morir? Armes o heroïnes?