Eduard just ha acabat la seva carrera d’Econòmiques i ara, inevitablement, li vénen al cap la gran quantitat de dificultats que ha trobat durant el seu itinerari per les aules. De fet, recorda que foren les primeres etapes del procés educatiu les més dures, ja que durant la infància el seu trastorn l’obligava a multiplicar feines i esforços per tal d’anivellar-se amb la resta de companys.
Reconeix que qüestions tan "perifèriques" com l’extravagància de la seva escriptura, foren motiu de befa per part d’alguns col·legues fins a l’adolescència. "Emperò, ara ja tot és igual!", conclou amb un aire d’assossec, pensant que totes aquestes traves no han obstaculitzat la seva gran fita. Eduard és una de les moltes persones que pateixen dislèxia a l’Arxipèlag.
Aquest, és un col·lectiu exposat a tot un aplec de condicionants que fan especials les diferents etapes que formen part del seu periple per escoles, col·legis i instituts. No debades, es tracta de persones que conviuen amb uns trastorns de caràcter neurobiològic els quals poden arribar a propiciar, en molts casos, el malaurat fracàs escolar en els individus que pateixen aquestes alteracions.
En aquest sentit, la dislèxia es manifesta a través de les dificultats detectades a l’hora de llegir i d’escriure. Tot i això, també es projecta en problemes d’orientació espacial i temporal. Tal vegada, els obstacles sorgits en el procés de lectoescriptura siguin aquells que més nom han donat a aquesta anomalia. D’aquesta manera, el fet de confondre lletres, d’alterar l’ordre de les síl·labes que formen una determinada paraula, de substituir uns mots per d’altres, d’escriure textos gairebé il·legibles o de no entendre allò que s’està llegint són conjuntures que solen acompanyar cada dia aquest col·lectiu de persones.
A part d’aquestes alteracions, és ben possible que també es percebin determinades rèmores quant a l’assimilació de processos de càlcul i lògica matemàtica (problemes a l’hora d’entendre el funcionament del rellotge, el maneig dels diners, etc.), així com també poden aparèixer algunes mancances a nivell motriu (mal domini de l’equilibri o de la coordinació entre diferents extremitats).
En molts casos, aquests símptomes es comencen a detectar a l’escola. De fet, els centres educatius tenen un paper cabdal en la identificació i també en el tractament de la dislèxia. Els alumnes que conviuen amb aquestes situacions demanden allò que es coneix com a sobreaprenentatge. Aquest concepte obeeix una estratègia que consisteix en la repetició constant del procés de lectoescriptura a un ritme adequat a les seves possibilitats.
Per tant, ens trobam davant casos que requereixen alguns ajustaments en els processos d’aprenentatge, els quals han de ser reforçats en tot moment per un suport ferm del docent que ha d’evitar actituds com ara les correccions reiterades, les explicacions excessivament ràpides, els discursos ambigus i amb oracions poc relacionades, etc.
Personatges com Pablo Picasso, Agatha Christie, Albert Einstein o Harrison Ford han conviscut o conviuen amb la dislèxia. Aquest fet demostra que es tracta d’una anomalia totalment superable i que no hauria d’impedir que les persones que la pateixin puguin avançar en les seves inquietuds durant el transcurs dels seus dies.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
m'agrada molt el que he llegit, em fa recordar que sóc dislexica adulta. per sort el tema de llegir no tinc problema, però si escriure correctament el català i castellà He aprovat el nivell B a Vinaròs, i ara em fa mandra tornar a Vinaròs, Estic intentant treure el C a la meva zona de Tarragona malgrat què ja he reptit 2 vegades. Es cert que la dislèxia tens més imaginació d'imatges i que si em posen varis respostes sé la correcta però si no les vec no sabré dir-les. la meva pregunta és; en quin especialista he d'anar per que em digui quin grau tinc? també vull afegir que debades sento altres coses que no han dit, vaja i perquè també ho sapigueu no puc baixar bé als graons poso primer el taló vaja que ho faig al revés je je je i com altres coses je je je són molt curioses. Tinc la sort que sempre m'he he enregut de les meves coses i debades m'ho passo pipa, però per altra banda m'ho passo fatal per estudiar i m'agradaria escriure molt bé. És a dir no puc fer gaires textos ho barrejo tot i el cervell em fa saltar d'un tema al l'altre com si res!