Les nines en són quasi sempre les víctimes

Segons Esperança Bosch, professora de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears i experta en estudis de gènere, la causa principal dels abusos a menors "té a veure amb la sexualitat masculina, que s’hauria de repensar".

"Considerar una nina petita com un objecte sexual és una aberració, en el sentit més dur de la paraula", explica Bosch, que a més afegeix que els agressors de menors són normalment "persones que tenen dificultats per desenvolupar relacions amb iguals i, per tant, necessiten una persona indefensa". El poder sobre les seves víctimes és precisament el que porta els agressors a abusar dels infants.

Segons l’estudi, els abusos més freqüents (97%) són aquells que provenen de persones properes a les víctimes. Esperança Bosch pensa que pertànyer a un nucli de confiança permet acostar-se als menors, cosa que per altra banda provoca en les víctimes conseqüències terribles.

Greus conseqüències
Segons la psicòloga, "les víctimes queden prou devastades psicològicament i arriben a tenir dificultats en les relacions de parella, l’autoestima llastimada i fins i tot una mirada trista".

Les víctimes d’abusos sexuals, segons Bosch, "no vol dir que no sobrevisquin, però necessiten ajuda i com abans millor". I precisament la difícil detecció dels casos d’abusos de menors per part de persones properes provoca la tardança en l’ajuda psicològica que necessiten els afectats, ja que aquest tipus d’agressions es produeixen, gairebé sempre, sense violència física.

"La por, la vergonya, la culpabilitat", segons Esperança Bosch, poden fer que els nins no denunciïn els abusos. A vegades fins i tot "perquè no coneixen ni les paraules per expressar-ho".

Per aquest motiu els canvis de conducta del menor, que pot mostrar trastorns psicològics, aïllament, fracàs escolar, trastorns en l’alimentació, entre d’altres, es converteix en el principal punt de referència per detectar els possibles abusos. Els pediatres, els mestres i la família són, per la seva proximitat amb els infants, les principals figures de detecció i prevenció dels abusos. Com explica Esperança Bosch, "per prevenir s’ha d’estar amb els ulls ben oberts i no mirar cap a un altre costat quan se’n veuen indicis ".

Allò que sí és cert, com explica l’estudi fet a Barcelona, és que cada cop es coneixen més casos d’abusos sexuals a menors. Com diu Esperança Bosch, "tranquil·litzaria pensar que és un problema puntual", però la realitat és una altra i "n’hem de prendre consciència , ja que els abusos estan més estesos del que pensam".

Son Dureta en rep cada mes entre 1 i 4 casos sospitosos
Els hospitals, i en concret els metges pediatres, són una de les principals figures en la detecció dels abusos sexuals i maltractaments a menors. Però entre els abusos sexuals n’hi ha que són més evidents que d’altres.

Segons el doctor José M. del Valle, president de la Societat de Pediatria Balear i cap de la secció de Pediatria de l’hospital de Son Dureta, "una cosa són els abusos sexuals amb violència, que són excepcionals, i una altra els que es realitzen sense violència, que són més comuns i difícils de detectar".

Com a principals mitjans de detecció d’aquest tipus de violència contra els més indefensos, els pediatres disposen d’una sèrie de factors que els indueixen a sospitar que un menor en pot haver patit. En els abusos sense violència, les marques físiques no existeixen, per tant, com explica el doctor Del Valle, els metges s’han de basar "en factors psicològics per descobrir aquests maltractaments sexuals."

Malgrat no existir una valoració de la incidència d’aquesta mena de casos a les Balears, el doctor Francesc Ferres, coordinador de les urgències pediàtriques de Son Dureta, afirma que a l’hospital "cada mes podem tenir entre un i tres o quatres casos de sospites d’abusos a menors", cosa que no significa que tots es confirmin. A més, la gran majoria de casos que es presenten en aquest hospital són, a l’igual que explica l’estudi realitzat per l’Associació Espanyola de Pediatria, majoritàriament de nines.

Actuacions enfront de l’abús
Davant un maltractament a un infant, el principal objectiu, com afirma el doctor Del Valle, és "protegir el menor". Les actuacions dels serveis sanitaris poden ser dues davant una situació de sospita d’abusos a un infant. Aquestes actuacions depenen sobretot de la proximitat de la víctima i del presumpte agressor i, per tant, del risc de desprotecció que pot patir el menor.

Si se sospita d’un "maltractament intrafamiliar potencialment greu, o bé s’avisa la Policia o es deixa ingressat el nin per protegir-lo i llavors es posa en marxa el protocol d’actuació en aquests casos", explica el doctor Francesc Ferres.

En canvi, si el presumpte abús és extrafamiliar, se’n fa un informe judicial i un altre de mèdic i s’avisa els serveis socials. Aquests informes són enviats als jutjats, a la Fiscalia i al servei de menors. Així mateix, com comenta el coordinador de les urgències pediàtriques, "se suggereix a les famílies que presentin una denúncia davant el servei d’atenció dels menors de la Policia Nacional".

Però el gran problema per als menors, a part de les conseqüències pròpies dels abusos, és la poca agilitació dels tràmits judicials i, segons José M. del Valle, això provoca "que siguin moltes les famílies que es penedeixen d’haver-ho denunciat". Com també reforça el doctor Ferres: "Els menors han hagut de sofrir els abusos, però és que després han hagut de reviure’ls contínuament durant el llarg procés judicial". Segons ells, des que es posa la denúncia fins que un dels dos psicòlegs de la clínica medicoforense visita el menor poden passar mesos, fins i tot un any. Aquest temps causa un mal major als menors, perquè els tràmits judicials s’eternitzen.

A banda de millorar el sistema judicial, també s’hauria d’incidir en la prevenció dels abusos als infants. Com explica el doctor Del Valle, "la millor prevenció és la vigilància en tots els àmbits". Tothom que estigui en contacte amb els infants, sobretot els educadors, que són els que hi passen més temps, s’haurien de mentalitzar i tenir esment de possibles canvis de conducta. Molts cops és l’única manera d’assabentar-se que poden estar patint abusos.