Sebastià Campaner: “Si no s'actua d'urgència, els pagesos tenim els dies comptats”

Quan començàreu a fer de pagès?

Sempre he fet feina al camp. He llaurat amb la bístia i he batut a l’era. Els meus pares ja eren pagesos d’arrel d’Inca.

Quines feines feis?

Ara estic recol·lectant cereals. Faig feina a ca meva i també per a terceres persones. Duc ametlers i garrovers, tenc sembrades unes 48 hectàrees de cereals i tenc animals, trutges. Abans tenia bous, però el menjar que faig no em bastava.

Com va l’anyada de cereals?

Malament. No ha produït el gra que tocava. Hi ha verd de baix i l’aigua no va servir per fer créixer el cereal. La palla és negra. En aquestes circumstàncies, a molts llocs la collita no serà rendible. El preu tampoc no ajuda: l’ordi està a 20 cèntims i la civada un poc més cara.

Què es podria fer per ajudar el sector cerealista?

No ens haurien de posar els adobs tan cars. S’haurien de subvencionar, almanco eliminant el sobrecost de la insularitat, o bé se n’haurien de fer aquí posant en marxa una petita planta que podria aprofitar els fangs de les depuradores i altres elements.

Com es presenta l’ametla enguany?

No n’hi haurà molta i el preu no és rendible. Moltíssima ametla quedarà als arbres. Pràcticament, en haver pagat la feina, per als propietaris no queda més que una propina. N’hi ha que cobren la subvenció per l’ametlerar però no ho valoren i el que fa la feina no cobra l’ajut i, per tant, no li queda res per invertir a la finca.

Té cap remei això?

Comercialitzar millor les ametles. S’hauria de donar una bosseta a cada visitant de l’Illa, però en lloc de donar-ne de Mallorca en donen d’americana i ens fan quedar malament. Quan la venem, els comerciants ens escatimen molt amb les proves i ens fan abaixar molt el preu. En canvi, a la botiga, un quilogram de bessó sense pelar val 18 euros. Fa falta un major compromís amb aquest producte. L’Administració s’ha de posar les piles aviat.

Com estan els preus?

Molt baixos. En el consum estan cars i per als pagesos estan baixos. La porcella està a 24-25 euros. Mon pare fa trenta anys les venia a 5.000 pessetes i quan arribava Sant Abdon o les festes de Nadal pujaven a 6.000. Els mens també estan baixíssims, si és que en compren.

Com vos està afectant la pujada del preu del gasoil?

No queda altre remei que deixar de fer certes feines que hauríem de realitzar, perquè el dipòsit costa molt d’omplir. fer-ho una vegada és equivalent a posar dues porcelles o dos mens dins el dipòsit.

Per què s’està deixant morir la pagesia?

No ho sé, però ens obliguen a fugir. Cotitzam a la Seguretat Social i a l’hora de cobrar no surt a compte. I, com és lògic, els joves se’n van. Als pagesos sols ens claven bufetades: fas un petit foc i et tracten com un delinqüent. En canvi, vénen els cans dels xalets i et maten els animals i no provis de fer res contra aquests animals descontrolats, perquè encara rebràs més.

Quines mesures s’haurien de prendre?

Afavorir que hi hagi més productors i més productes a un preu just per a aquell que els fa. Si el preu compensàs la feina, no farien falta gaires subvencions. S’hauria de valorar molt més la qualitat del nostre gènere. Aquí arriben porcelles congelades, tirades de preu, i competeixen amb les de Mallorca, mortes del mateix dia.

Els nostres productes poden competir en el mercat?

Sí, perquè en general són de qualitat. Però s’han de treure més productes i s’han de preparar més activitats de promoció. És imprescindible, per exemple, actuar davant els supermercats per tal que venguin productes d’aquí. Em va cridar molt l’atenció que quan hi va haver la vaga de transport els aparadors quedassin buits. Això em va fer ràbia, perquè sabia que aquí hi havia gènere a bastament.

Quedaran pagesos a Mallorca?

No, al cap d’uns set o vuit anys no quedaran gaires pagesos d’arrel. Si no s’actua d’urgència tenim els dies comptats. Som morts o ens han mort. Ja hi ha moltes finques abandonades, plenes d’olivardes i fonollasses, i aviat no sé que podrem mostrar als turistes.