Sota el foc creuat

Enelia Salinas i Gilberto Muñoz, dos batles del Departament del Cauca (sud-oest del país), visitaren la setmana passada Palma i altres ciutats europees per recaptar suports per al projecte de desenvolupament dels seus municipis, on la població —de majoria indígena i basada en una economia rural— pateix la repressió militar.

Ezequiel Vitoná, de l’Associació de cabildos indígenes del Cauca, que n’acompanyà els regidors, denuncià "l’estratègia del Govern d’Àlvaro Uribe" que es basa "en la seguretat per mitjà de les armes". "Nosaltres creiem en el diàleg per assolir la pau, en la tolerància i en el respecte". Per això, posen en mans dels veïns el pressupost municipal i cerquen alternatives per cobrir la manca de serveis mínims que el Govern no cobreix.

"Garantir l’educació i la salut al poble és crucial, però també desenvolupar-hi una forma d’autoproveïment agrícola que, en el futur, ens permeti posar en marxa un sistema de comerç treballant amb cooperatives fruiteres i de la canya", explica Salinas, decidida.

Més de quarant anys de conflicte bèl·lic encobert a Colòmbia han fet que el país tingui els rècords més macabres: 25.000 morts violentes cada any —100 de mitjana diàries— i primer país del món en desplaçaments forçats interns—3.100.000 persones des de 1985 han hagut d’abandonar el camp i migrar a les ciutats per evitar la violència—, segons l’Acnur.

Jaime Zambrano, defensor colombià dels drets humans que viu refugiat a les Balears des de 1999 després de ser amençat pels paramilitars, explica que "no tots els problemes que viu el poble colombià són provocats per la guerrilla, ja que l’atur, la falta d’educació pública, la manca de seguretat social i les poques polítiques socials són responsabilitat del Govern". I afirma, malenconiós: "Ningú no pot creure que això passi a Colòmbia, la democràcia més vella de l’Amèrica Llatina".

Un lloc on, segons diuen els pagesos, "no hi ha desplaçats per la guerra, sinó que hi ha guerra perquè hi hagi desplaçats".