Quan parlam de nins i nines amb problemes d’aprenentatge, freqüentment ens referim a persones que no mostren unes capacitats suficients –ja sigui per mancances en l’enteniment idiomàtic, per problemes de conducta, o ja sigui per altres dificultats– per tal d’assimilar uns determinats conceptes, uns procediments o unes actituds consensuades per la col·lectivitat com a "idònies".
Així, el perfil que hom ha interioritzat dels alumnes amb dificultats educatives, s’allunya moltíssim del model ideal de persona superdotada. Tot i això, les persones superdotades formen part del col·lectiu d’alumnes que sol·liciten adaptacions en el seu procés educatiu, ja que les seves capacitats no s’adeqüen als cànons preestablerts pels òrgans educatius de casa nostra.
Enric Cladellas, psicòleg especialitzat en aquesta temàtica, qualifica els adolescents superdotats com a "persones que tenen uns elevats nivells de creativitat i una severa capacitat d’autocrítica, factors que de manera progressiva aboquen aquests individus a una tremenda soledat". Sigui com sigui, les característiques d’aquests joves, normalment, descansen sobre un denominador comú: la complexitat.
Segons alguns estudis fets entorn d’aquests grups, els trets identificatius dels anomenats "nins talentosos", comencen a manifestar-se a partir dels cinc anys, tot i que hi ha estudiosos que són del parer que a partir dels tretze mesos es poden identificar conductes (sobretot a nivell d’interpretació de l’entorn) que permeten intuir que s’està davant un d’aquests casos.
Consens
En aquest sentit, entre la comunitat d’especialistes que tracten aquestes realitats, existeix un cert consens a l’hora d’identificar i associar conductes més o manco representatives del conjunt de joves amb altes capacitats: desmotivació, avorriment, manca d’estabilitat emocional, tendència reiterada a corregir companys i professors, predisposició a fer i a fer-se preguntes constantment, etcètera. Evidentment, aquesta barreja de condicionants, en ocasions, acaben empenyent aquestes persones cap a una frustració personal que en molts casos es reflecteix en un fracàs escolar.
Alternatives
No obstant això, quines són les alternatives que ofereix el sistema educatiu espanyol a aquesta part de l’alumnat? Avui dia, a Espanya, les opcions que tenen aquestes persones s’encaminen cap a dues vessants. D’una banda, existeix la possibilitat que aquests estudiants anticipin el seu període d’escolarització o bé que puguin minvar la seva durada (programes d’acceleració).
D’altra banda, també hi ha la possibilitat que aquests joves puguin fer ús dels anomenats Programes d’Enriquiment, els quals permeten ajustar el currículum d’aquests alumnes a les necessitats manifestades a través d’activitats complementàries.
Tot i això, Magdalena Bauzà, psicopedagoga i estudiosa dels adolescents amb altes capacitats, manifesta que "la major part dels nins i nines que tractam avancen en el seu procés educatiu sense cap tipus d’adaptació curricular. De fet, en l’educació primària tan sols s’han fet enriquiments curriculars a centres concrets de l’Illa, a Secundària aquestes adaptacions són gairebé inexistents". Així, idò, sembla que l’anomenada atenció a la diversitat sobre la qual s’argumenta part del sistema educatiu vigent encara ha de polir aspectes que, ara per ara, generen efectes preocupants en col·lectius com ara els superdotats.
Segons la professora de la UIB Rosabel Rodríguez, una de les solucions que podria resoldre aquestes mancances seria la "d’engegar sistemes eficients per a la identificació d’aquests casos". De tota manera, Rodríguez demana també "un major compromís social per tal que es puguin aprofitar les enormes virtuts d’un col·lectiu" que, en molts casos, avança enmig del silenci. •
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.