L'Eurocambra afronta dividida la votació avui de la norma sobre repatriació d'irregulars

Els eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE) i l'Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE), als quals ha donat suport la Comissió i la presidència eslovena, van insistir que la norma representa un progrés perquè dóna garanties als immigrants en els Estats membres que encara no les tenen i no obliga als països la legislació del qual ja preveu estàndards més elevats, com Espanya. Per la seva part, els grups d'esquerra van al·legar que la directiva no respecta els drets dels immigrants i consagra la idea d'una “Europa-fortalesa”. Van criticar especialment que es fixi un termini de retenció de fins a 18 mesos en centres d'internament i que els procediments d'expulsió i d'internament s'apliquin també a menors.

La norma sobre repatriacions va ser aprovada pels ministres de l'Interior dels Vint-i-set, amb el suport exprés d'Espanya, el passat 5 de juny. El ministre eslovè de l'Interior i president de torn del Consell, Dragutin Mate, va alertar que, si l'Eurocambra rebutja aquest compromís o introdueix esmenes, la tramitació del text s'allargarà almenys 3 anys més i “no millorarà la situació dels immigrants”. Mate va dir al ple que “molts” Estats membres no volen una política d'immigració comuna i s'alegrarien d'un 'no' del Parlament perquè permetria que la immigració continuï gestionant-se a nivell nacional.

Per la seva part, el vicepresident de la Comissió i responsable de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, va ressaltar que la directiva es basa en les disposicions de la Convenció Europea de Drets Humans, obliga a protegir els drets dels al·lots, i reforçarà la “seguretat jurídica dels immigrants”. “La directiva redueix les zones grises i permet lluitar millor contra l'explotació que pateixen els ciutadans de països tercers en situació irregular”, va dir. Va anunciar a més que l'Executiu comunitari vetllarà per garantir el “estricte respecte” dels drets dels immigrants.

Com a portaveu del PPE va actuar l'eurodiputat espanyol Agustín Díaz de Mera, que va considerar que la directiva de retorn constitueix un “pas ferm i decidit cap a la necessària política comuna en matèria d'immigració”. La norma “és un instrument imprescindible per salvaguardar els drets fonamentals dels immigrants i una precondició per fer progressos en la regulació de la immigració legal”, va agregar. En aquest sentit, va destacar que es dóna prioritat al retorn voluntari, que es garanteix l'assistència lletrada i lingüística als irregulars, i que fixa un termini màxim d'internament, la qual cosa obligarà els 9 Estats membres on no existeix a modificar la seva legislació.

Per la seva part, el parlamentari socialista Javier Moreno va dir que la directiva constitueix un “pas endavant en la política d'immigració comuna”, però va reclamar que vagi acompanyada d'altres iniciatives per facilitar la immigració legal i la integració. Moreno va confirmar que el seu grup presentarà esmenes a la norma per “apropar-la a les legislacions més garantistes i avançades”, especialment referent a la protecció i l'atenció als menors, el retorn voluntari i el reforç de les garanties jurídiques del procediment.

Més dur va ser l'eurodiputat socialista italià Claudio Fava, que va recordar la mort aquest dilluns a la Mediterrània de 150 immigrants que es dirigien a Itàlia i va dir que la directiva de retorn condemnaria els supervivents a estar en centres d'internament 18 mesos. “Estam establint un principi jurídic devastador, que dóna la possibilitat de privar de llibertat un individu durant 18 mesos simplement per raons administratives, sense que se li inculpi de res,” va dir Fava. Amb les esmenes presentades pels socialistes es tracta de “restituir una certa dignitat a una norma que ens sembla humiliant”, va agregar.

L'eurodiputat d'Esquerra Unida, Willy Meyer, va afirmar que l'objectiu de la directiva és “intentar deportar vuit milions de persones sobre la base de la figura de la detenció administrativa”. “Serà el final de l'Europa garantista”, va indicar Meyer. Va subratllar que aquesta norma s'aprovarà al mateix temps que els Estats membres estan reduint la seva ajuda al desenvolupament. “Aquesta serà la nostra contribució a la fam, a la crisi alimentària: la deportació de vuit milions de persones sense cap tipus de garantia. Una vergonya. Jo apel a la mobilització europea”, va dir.

El seu company de grup, Giusto Catania, també va qualificar la directiva de “vergonya” i “insult a la seguretat jurídica” i va assenyalar que “soscava la cultura d'hospitalitat d'Europa”. Va insistir que no es pot retenir una persona durant 18 mesos en “llocs inhumans” per vulnerar normes administratives i va destacar que les principals organitzacions humanitàries han rebutjat aquesta norma i han demanat que no s'aprovi.

La portaveu del grup Verd, Jean Lambert, va criticar també el termini de 18 mesos de retenció dels immigrants i que això s'apliqui també als al·lots, la qual cosa segons el seu parer pot afectar la seva “salut mental”. També va denunciar les condicions dels centres de retenció, i va criticar que es prohibeixi l'entrada a l'UE durant 5 anys a un immigrant que hagi estat expulsat perquè això pot provocar problemes de reagrupació familiar.

El democristià alemany Manfred Weber, va acusar els adversaris de la directiva de practicar la demagògia i va insistir que el text representa un “avenç” respecte a la situació actual. En aquest sentit, va augurar que les ONG que ara s'oposen a la norma, després se serviran d'ella per recórrer davant de la Comissió o el Tribunal de Justícia de l'UE quan considerin que s'han vulnerat els drets dels immigrants.