“L'Administració ha de controlar els marges comercials”

Com així vos féreu pagès?
Som pagès perquè a la meva família ja ho eren, tant els pares com els padrins, i jo sempre m’hi he dedicat. Duc quasi 100 hectàrees de cereals i fruits secs i faig mens i vedelles.

Ara sou el president de la Cooperativa d’Inca?
Sí, des de 1999. Al començament érem un grup d’amics i arribàrem a ser 90 socis. Després, l’any 2000 vàrem decidir venir al polígon i sols en quedàrem 30.

Quines són les vostres activitats?
Donam un servei al soci: li compram la seva producció (carn, cereals, ametles, garrova, llana...) i li venem llavors, pinsos, adobs i tot el que necessita. Estam dins la cooperativa de segon grau Camp Mallorquí i tots els productes els comercialitzam a través d’ells.

Com està el camp a hores d’ara?
El món ha fet un canvi radical en un any: hem passat del fet que sobràs tot al fet que faci falta tot. Hem passat a una política, marcada des de Brussel·les, de no produir, a una situació que exigeix produir més. Però no podem produir perquè els preus de les llavors, dels adobs, dels pinsos o del gasoil se’ns han disparat.

Quines opcions hi ha, doncs?
Mentre hi hagi aquests preus tan baixos dels animals, la gent passarà com pugui. Comprant pinsos és difícil subsistir. No hi ha marge. Per mi el problema és que hauríem de desplaçar els intermediaris, ja que ells són els que s’en duen els guanys dels nostres productes. Hauríem d’arribar a comercialitzar directament.

Però per vendre necessitam un producte adequat.
Sí, la carn no és tota igual, no tothom la fa igual. Cada explotació fa el bestiar a la seva manera i això no pot ser. Hauríem de començar per mentalitzar els ramaders de fer aquest producte i que l’Administració ens hi ajudi. Les grans superfícies volen un producte homogeni que sempre sigui igual.

Per quin motiu no som capaços d’oferir aquest producte?
El pagès sempre ha estat molt individualista. Hi ha de tot, però la majoria no vol anar en col·lectiu i aquí és on se’ns espenya la cosa. Jo crec en el cooperativisme. És el que tenim i amb això és el que hem de lluitar.

Les cooperatives tenen eines per actuar?
Tenim possibilitats. El Camp Mallorquí n’és una: té me mallorquí, porcella mallorquina i comercialitza fruits secs. Hi ha molta feina feta, però els pagesos no acabam de contribuir que això vagi endavant. El futur és fer un producte homogeni i de qualitat. Si no, continuaran duent les coses de fora perquè la gent compra per la vista.

Com tenim la campanya de l’ametla?
En ametla tenim la competència de Califòrnia. Ells ens posen el preu perquè poden ofertar més barat, ja que allà subvencionen molt l’exportació. La nostra ametla és més lletja, però de gust no hi té res a veure: és molt més bona.

I la dels cereals?
En cereals hi ha una gran moguda. A tot el món fa falta matèria primera. Aviat no en podrem fer: els preus del gasoil i els dels fertilitzants l’han posat fora de rendibilitat.

Quin ha estat l’efecte de tanta pluja?
Aquestes aigües han estat molt dolentes principalment per als cereals i farratges. Dins els cereals han proliferat males herbes i en recol·lectar els llevaran qualitat i pes específic. En les ovelles, els rostolls estaran podrits: són negres d’humitat i el bestiar no els aprofitarà. La nova herba no és una bona alimentació per a l’ovella en aquest temps.

Què creis que es podria fer per millorar les coses?
M’agradaria que totes les agrupacions i totes les cooperatives anassin un poc més unides. Tothom cerca la vida pel seu cantó i va a la seva bolla i amb això no fomentam una bona unió. L’Administració hauria de controlar els marges comercials i fer que no hi hagués tanta diferència entre el que cobra el pagès i el que paga el consumidor. Tan sols amb un 10% dels aliments comprats aquí la gent ja veuria que el seu producte es valora i pujaria un poc de preu.