TW
0

Els països de la Unió Europea (UE) s'han posat d'acord en una nova legislació, amb normes comunes mínimes, sobre el retorn d'immigrants irregulars als seus països d'origen, després de superar més de dos anys de diferències.

L'últim punt de discòrdia, l'assistència jurídica gratuïta per als indocumentats, es va tancar amb una solució salomònica per la qual aquesta ajuda legal s'oferirà en funció de les normes de cada país comunitari, segons fonts diplomàtiques. La versió final de l'acord no garanteix que es doni assistència legal gratuïta, sinó que aquesta ajuda «pot» donar-se als indocumentats d'acord a les pràctiques nacionals, van explicar a Efe fonts comunitàries.

A més, es va acordar incloure una declaració en la qual es fa una crida als Estats membres que «disposin els mitjans necessaris» per ajudar als clandestins que no tenen suficients mitjans per obtenir assistència legal.

Període màxim de retenció
El text acordat estableix, en la seva versió actual, un període màxim de retenció de sis mesos, ampliables a 18 mesos en casos excepcionals, per als immigrants sense papers. Nou països comunitaris -El Regne Unit, Suècia, Grècia, Dinamarca, Finlàndia, Estònia, Irlanda, Malta i Holanda- no tenen cap període màxim de retenció dels indocumentats, per la qual cosa aquests poden estar internats de forma indefinida.

El text pactat per unanimitat entre els ambaixadors dels Veintisiete davant de l'UE ha de ser aprovat encara pel Parlament Europeu, on li espera un debat molt ardu, abans de la seva ratificació final pels ministres de Justícia i Interior a començaments de juny.

Aquest projecte de directiva intenta aconseguir una harmonització mínima dels estàndards de retenció i retorn d'immigrants irregulars que han arribat a territori de l'UE.

Espanya i Itàlia confirmen les seves divergències
Els ministres d'Assumptes Europeus d'Espanya i Itàlia van intentar aquest dijous donar per acabades les recents tensions entre ambdós sobre la immigració, encara que confirmant les seves divergències davant de les mesures preses dimecres per l'executiu italià, de considerar delicte la immigració il·legal.

El secretari d'Estat espanyol d'Assumptes Europeus, Diego López Garrido, va manifestar en conferència de premsa la «preocupació» del seu govern per la decisió de l'executiu del conservador Silvio Berlusconi, no consultada amb els veïns europeus.

No «ens sembla proporcionat prendre aquesta mesura, hauria de ser discutida amb altres països europeus perquè té efectes als altres països» de la Unió Europea (UE), va declarar López Garrido. El secretari espanyol va expressar alhora el «màxim respecte» del govern socialista espanyol «per totes les mesures del govern italià», que en els últims dies van ser criticades per diversos membres de l'executiu del socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

Per la seva part, el ministre italià d'Assumptes Europeus, Andrea Ronchi, va defensar les mesures adoptades dimecres pel seu govern subratllant que Itàlia havia de respondre a una «situació d'urgència» en matèria d'immigració il·legal i seguretat. «Els ciutadans italians no poden acceptar més que la immigració il·legal sigui fora de control. Aquesta llei no es fa en nom de la xenofòbia i del racisme; és exactament el contrari», va assegurar.

El govern italià espera que les mesures anunciades dimecres les adopti el Parlament el juliol, va afegir Ronchi, que va necessitar que aquestes lleis no tindran efecte retroactiu. Ronchi, del partit ex neofeixista Alleanza Nazionale, va al·legar que «Itàlia s'havia convertit en la baula feble de l'UE en qüestió d'immigració».

«Qui vingui a Itàlia ha de respectar la nostra cultura, la nostra religió, nostra forma de ser i sobretot les regles de comportament cívic», va declarar el ministre, que va afegir que «no podria estar mai en contra dels immigrants» perquè el seu pare ho va ser.