E.P.Bogotá24/02/08 0:00
TW
0

Ahir es compliren sis anys del segrest a les mans de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia de l'excandidata presidencial colombiana Ingrid Betancourt, enmig de rumors sobre el seu possible alliberament després que la guerrilla afirmàs fa uns dies que pròximament lliurarà uns altres quatre de segrestats.

Ahir mateix el comandant de les FARC Iván Márquez confirmà que aquesta guerrilla alliberarà en breu l'exsenador Jorge Eduardo Gechem al costat d'uns altres tres exparlamentaris. Les FARC ja anunciaren el passat 31 de gener que deixaran en llibertat a Glòria Polanco, Orlando Beltrán i Luis Eladio Pérez, pel seu estat de salut.

Aquests últims moviments han provocat una ona de rumors sobre el possible alliberament de Betancourt, encara que el cert és que molts analistes consideren que l'excandidata presidencial és una de les ostatges més valorades per la guerrilla, que prefereix mantenir-la en el seu poder com a moneda de canvi en futures negociacions.

Betancourt fou segrestada amb diversos col·laboradors de la campanya, entre ells la seva companya de fórmula a la Vicepresidència, Clara Rojas, quan va decidir internar-se a la selva uns dies després de trencar-se el procés de pau entre el llavors Govern del president Andrés Pastrana (1998-2002) i les FARC.

Ahir, cents de persones recordaren a França i a Colòmbia la política Ingrid Betancourt, en el sisè aniversari del seu segrest, i la família va expressar la seva confiança que finalitzi la retenció. Així, diversos centenars de persones formaren ahir una cadena humana davant de l'Ajuntament de París per recordar els ostatges, mentre que a Bogotà una missa recordà el segrest de l'excandidata presidencial colombiana, la família de la qual considera que ara hi ha una «major esperança» que serà alliberada aviat.

A la missa en record de Betancourt, de 46 anys, varen assistir a Bogotà unes 350 persones, i un rètol amb la llegenda «Ingrid Libre» va rebre els assistents a l'entrada de la petita capella. La mare de la política, Yolanda Pulecio, digué que era «la missa de l'esperança», i confià que sigui «la darrera» en què es demana per la seva llibertat. Després d'aquest acte, el president francès, Nicolas Sarkozy, rebé al Palau de l'Elisi els fills i l'exmarit de Betancourt, per expressar-los la seva solidaritat.