Fidel Castro renuncia a la presidència

El document signat per Castro, que delegà els seus càrrecs provisionalment el juliol de 2006 en el seu germà Raúl, de 76 anys, afirma que «les noves generacions tenen l'autoritat i l'experiència per garantir la lleva». «He ocupat molts anys l'honrós càrrec de president», recorda el líder fins ara indisputable d'aquesta illa de les Antilles de 111.000 quilòmetres quadrats i poc més d'11 milions d'habitants. «El 15 de febrer de 1976 s'aprovà la Constitució socialista per vot lliure, directe i secret de més del 95 per cent dels ciutadans amb dret de votar», afegeix la nota divulgada a la pàgina d'internet del diari del comitè central del Partit Comunista cubà.

L'anunci es produïa a penes cinc dies abans que diumenge que ve el Parlament, en la instauració d'un nou període quinquennal, nomeni un nou Consell d'Estat, del qual Castro és fins ara president.«La primera Assemblea nacional es constituí el 2 de desembre d'aquell any (1976) i elegí el Consell d'Estat i la seva presidència. Abans havia exercit el càrrec de primer ministre durant gairebé 18 anys. Sempre vaig disposar de les prerrogatives necessàries per tirar endavant l'obra revolucionària amb el suport de la immensa majoria del poble», recorda.

Convalescent d'una malaltia intestinal, l'octogenari líder cubà afegeix que el seu «desig ha estat sempre complir el deure fins al darrer alè», però admet que el seu «estat crític de salut» l'ha apartat del poder.Castro afirma que «trairia» la seva consciència «si ocupàs una responsabilitat» que «requereix una mobilitat i llibertat totals que no estic en condicions físiques d'oferir». «El mateix Raúl, que addicionalment ocupa el càrrec de ministre de les forces armades per mèrits personals, i els altres companys de la direcció del partit i de l'Estat, eren retirents a considerar-me apartat dels meus càrrecs, tot i el meu estat precari de salut», afegeix Castro. «Era incòmoda la meva posició davant un adversari que ha fet tot allò imaginable per desfer-se de mi i per res no m'hauria agradat complaure'l», afirma, amb referència als EUA.

A l'Havana hi han circulat en les darreres setmanes innombrables versions del que passarà diumenge, des de les que auguraven un anunci de retirada previ (i l'encertaren), fins a les que juraven que el carismàtic líder cubà no es jubilaria mai, tot i els seus patiments.Sobre l'anunci de la seva retirada, Fidel Castro comenta que s'ha preocupat sempre d'«evitar il·lusions que, en el cas d'un desenllaç advers, portarien notícies traumàtiques al nostre poble enmig de la batalla». «Preparar-lo per a la meva absència, psicològicament i políticament, era la meva primera obligació després de tants anys de lluita», afegeix el missatge.

Els cubans reaccionaren a l'anunci amb cautela i tranquil·litat. A l'Havana es percebia una normalitat absoluta. Alguns expressaven la seva sorpresa.

«Que Fidel renuncia? Impossible. Cony... renuncia el comandant en cap!, exclamava Dayron Clavellón, un esvet model de 20 anys. «Sabíem que això passaria algun dia, i ara que és una realitat és impactant», manifestava.

«La renúncia de Fidel? Carall... el trobarem a faltar», comentava Dubael, músic de 27 anys, que creu que «tot quedarà igual». «Encara és el nostre comandant en cap», deia un altre jove. Alba, una infermera retirada de 67 anys, perjurava que Fidel «morirà amb les botes posades». «Crec que no hauria d'haver deixat mai el poder, és increïble».En canvi, un mutilat de la guerra d'Angola que pescava al Dic i no volgué revelar la identitat, no donà importància a la renúncia: «És cosa de polítics, ja en vindrà un altre».