Miguel Àngel Moratinos explicà des de Brussel·les la posició de Moncloa.Fotos: REUTERS/ EFE.

TW
0

Kosovo rebé ahir amb eufòria el reconeixement dels EUA i dels principals països europeus, excepte d'Espanya, arran de la seva independència unilateral de Sèrbia, mentre que es visqueren les primeres manifestacions de la minoria serbokosovar i Rússia insistia en la il·legalitat de la secessió.Com a resposta al suport nord-americà, el Govern serbi ordenà la retirada del seu ambaixador a Washington, segons anuncià el primer ministre, Vojislav Kostunica, en obrir-se a Belgrad una sessió del Parlament que declarà la independència unilateral de Kosovo «nul·la i il·legal».

Gairebé de manera paral·lela a l'anunci dels EUA, la Unió Europea tancava una declaració comuna per resoldre les seves contradiccions, que subratlla que Kosovo és un cas únic i sense precedents, abans que els principals països comunitaris (Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia) anunciassin el reconeixement del nou estat.Només Espanya, entre els grans, avançà la seva posició contrària a aquest procés de secessió, que considera il·legal perquè no respon a una decisió unilateral que es fonamenta en una resolució de l'ONU.

«Allò que no volem és que s'obri la caixa de Pandora als Balcans», digué el ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, en reafirmar que Espanya no reconeixerà Kosovo. Segons Moratinos, no és per por d'un possible «efecte dòmino» per allò que l'Estat espanyol rebutja la independència de Kosovo, sinó pel mateix respecte a la legalitat internacional que portà el seu Govern socialista a retirar les tropes de l'Iraq el 2004. Si Sèrbia acabàs reconeixent Kosovo o si hi hagués una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que posteriorment el reconegui, Moratinos indicà que «lògicament» Espanya també acceptaria la independència de Kosovo.

Mentrestant, França reconegué la secessió de Kosovo ahir mateix mitjançant la tramesa d'una carta del seu president, Nicolas Sarkozy, al president kosovar, Fatmir Sejdiu. El Regne Unit utilitzarà el mateix mecanisme, mentre que Alemanya i Itàlia prendran la decisió oficialment demà. El cap de la diplomàcia alemanya, Frank-Walter Steinmeier, assegurà que 13 països més de la UE prendran «molt ràpidament» una decisió similar a l'anunciada ahir pels quatre majors estats de la Unió i per altres països significatius, com Turquia, el Pakistan, el Japó i Austràlia. D'altra banda, els ambaixadors dels 26 països de l'OTAN es reuniren també ahir per pactar una resposta comuna a la declaració d'independència per part de Kosovo i confirmaren que els 16.000 efectius de la KFOR quedaran al nou estat, «llevat que el Consell de Seguretat de l'ONU decideixi el contrari». «L'objectiu de l'OTAN és continuar ajudant el desenvolupament d'un Kosovo estable, democràtic, multiètnic i pacífic», diu la declaració. Així, els aliats es comprometen a cooperar de prop amb la població de Kosovo, Nacions Unides, la UE i altres actors internacionals sempre que sigui necessari.