L'esperat 'superdimarts' en les primàries nord-americanes no sortí del guió previst i, tal com anticipaven els sondeigs, John McCain reforçà la seva condició de favorit pel costat republicà guanyant en nou estats, entre els quals els 'premis grossos'. Per la seva part, entre els precandidats del Partit Demòcrata, ni Hillary Clinton ni Barack Obama no poden cantar encara victòria, ja que tot i que el senador d'Illinois guanyà en tretze estats i l'exprimera dama només en nou, Clinton obtingué més delegats amb vista a la convenció nacional i continua al capdavant amb un lleuger avantatge. La senadora per Nova York aconseguí el triomf en vuit estats, afavorida per llatins, dones i persones de més edat, entre els quals els 'premis grossos' de Califòrnia, amb un 54%, i l'estat que representa, on obtingué un 57%. A més, vencé a Arkansas (69%), Arizona (50%), Nova Jersey (54%), Tennessee (54%), Oklahoma (55%) i fins i tot a Massachusetts, feu del clan Kennedy, alguns dels integrants més importants del qual mostraren el seu suport a Obama.
Gràcies a aquestes victòries, s'emborsà devers 582 delegats, la qual cosa situava el seu total amb prou feines unes desenes per sobre del seu contrincant. D'altra banda, Obama aconseguí sumar-ne 562, fet que li permet continuar tenint opcions per convertir-se en candidat a la Casa Blanca, perquè queden per repartir uns 2.800 delegats i la barrera matemàtica de victòria se situa en els 2.025. Tanmateix, i malgrat que a priori parteix una passa per darrere de la seva rival més directa, el senador afroamericà sortí de la jornada amb tretze primers llocs en altres estats, entre els quals Illinois, on obtingué el 64% del suport. Així mateix, vencé a Dakota del Nord (61%), Connecticut (51%), Idaho (81%), Utah (56%), Missouri (51%), Geòrgia (66%), Delaware (53%), Alabama (56%), Alaska (72%), Vermont (67%), Minessota (67%) i Kansas (74%).
En vista de l'ambigüitat dels resultats, que permeten a ambdós sentir-se satisfets sense necessitat de forçar la realitat, els discursos d'Obama i Clinton no donaren quasi treva i tornaren a mostrar les consignes i els plans que han convertit ja en bandera de campanya, sense mostrar-se excessivament eufòrics. Així, Obama tornà a prometre el final de la «política de la por» imposada per l'actual administració nord-americana, entre altres assumptes que estan aconseguint convèncer joves i afroamericans, principalment. En declaracions als seus simpatitzants, segons informacions de la CNN, el senador pronosticà: «El nostre temps ha arribat, el nostre moviment és real i el canvi està arribant a Amèrica».
Clinton, a Nova York, estat en el qual votà, es referí a temes com «recuperar Amèrica» o l'«energia neta», i donà les gràcies a la seva mare, a la seva filla i al seu marit, l'expresident Bill Clinton, per la seva referència i suport. Per a ella i el seu equip, els resultats han estat «bastant bons», tal com va manifestar davant dels periodistes. En el costat republicà, com no succeí en el demòcrata, sí que hi hagué un clar guanyador del 'superdimarts'. Els sondeigs donaven a McCain un avantatge que finalment els resultats confirmaren, ja que sumà nou victòries, entre les quals les dels grans estats. D'aquesta manera, aconseguí l'or a Connecticut (52%), Missouri, (33%), Califòrnia (44%), Arizona (47%), Oklahoma (37%), Nova York (51%), Nova Jersey (55%), Illinois (47%) i Delaware (45%).
Tots aquests percentatges es plasmaren en 378 delegats, la qual cosa eleva el seu total a 613, molt per davant dels 269 dels quals disposa el seu immediat perseguidor, Mitt Romney, i que el posicionen cada vegada més a prop de la fita necessària dels 1.191 delegats. Després de conèixer aquests resultats, McCain fou l'únic precandidat que reconegué la seva condició de destacat i se situà com a rival a batre en la contesa per succeir George W. Bush a la Casa Blanca. «Hem de fer-nos a la idea que som el principal candidat del Partit Republicà», assenyalà McCain.
I és que, malgrat que Romney plantà cara en alguns punts, només afegí 135 delegats al seu compte. No obstant això, no volgué tirar la tovallola i llançà un missatge d'optimisme als seus partidaris, a qui digué que la «campanya continua». «Hi ha gent que creu que això ha acabat, però prosseguirem aquesta nit, i la següent, fins a la Casa Blanca», reclamà. El tercer en disputa, Mike Huckabee, dominà el sud amb triomfs en cinc dels estats, que li atorgaren un total de 96 delegats. «Durant molt de temps deien que era una cursa entre dos homes, i sabeu?: Ho és, i hi som», es congratulà Huckabee, que s'atreví amb expressions de l'estil «quan sigui president».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.