Com a balanç del seu temps en el poder i avançament de futur, el president francès, Nicolas Sarkozy, defensà ahir davant 600 periodistes la seva «política de civilització» o, el que és el mateix, les seves mesures per «tornar l'home al cor de la política», «rehumanitzar la societat» i «dur a terme el canvi indispensable al servei del ciutadà». Entre aquestes, Sarkozy va incloure algunes amb vista als pròxims mesos, en els quals tractarà d'inserir nous drets a la Carta Magna gal·la.

La roda de premsa de Sarkozy era de màxima expectació després del viatge de Nadal amb la seva companya, la model i cantant Carla Bruni, pel Pròxim Orient, que fou seguida per la premsa d'arreu el món. Sarkozy va comparèixer al palau de l'Elisi, on durant dues hores oferí un discurs i se sotmeté a les preguntes dels 600 periodistes congregats.

Un dels temes més espinosos de l'era Sarkozy és el de la immigració. El president defensà un sistema de quotes per a les arribades i anuncià la creació d'una jurisdicció especial que s'ocupi «dels drets dels estrangers». En qualsevol cas, negà que França tracti els 'sense papers' com «criminals» i al·ludí a un presumpte acord tripartit amb els presidents italià i espanyol, Romano Prodi i José Luis Rodríguez Zapatero. «Sap què m'han demanat els dos? Que França, Itàlia i Espanya efectuïn expulsions col·lectives», explicà. Fonts governamentals espanyoles explicaren que Madrid treballa amb la Unió Europea per dur a terme vols conjunts de repatriació d'immigrants. Per part seva, el ministre d'Interior italià, Giuliano Amato, aclarí ahir que Itàlia no realitza «cap expulsió col·lectiva», sinó que només preveu «mesures específiques».