Obama era la viva imatge de la felicitat dijous.
| Reuters.

TW
0

Primer assalt en la cursa presidencial cap a la Casa Blanca i primers guanyadors: Barack Obama en el costat demòcrata i Mike Huckabee entre els republicans. Obama s'imposà a John Edwards i a Hillary Clinton, favorita en les enquestes globals i que en el caucus d'Iowa tan sols pogué ser tercera. Per la seva part, el republicà Huckabee sortí beneficiat de l'àmplia presència de religiosos conservadors, mentre espera un terreny més desfavorable a New Hampshire, pròxima parada d'aquestes primàries.

La campanya per a les eleccions presidencials de 2008 a Estats Units, la més disputada de la història per molts analistes, s'inicià a Iowa. En aquest primer caucus, hi participaren 220.000 demòcrates, el doble de l'anterior rècord, i d'on Obama sortí victoriós de manera convincent, amb el 38% dels vots. «Estam elegint l'esperança davant la por, estam elegint unitat davant divisió i enviant un poderós missatge que el canvi està arribant als Estats Units», declarà davant de milers de seguidors. No debades podria convertir-se en el primer president negre a Washington.

La gran derrotada d'aquesta primera tanda és Hillary Clinton, amb el 29'5% dels vots, per darrere fins i tot de John Edwards, que hi va aconseguir dues dècimes més. Per Obama, el resultat a Iowa «és un precedent del que passarà per tot el país». «Crec que el país està interessat no només en un canvi teòric, sinó en un canvi que els permeti involucrar-se», apuntà. Pel costat republicà, el guanyador resultà Mike Huckabee, de 52 anys, amb el 34'4% dels vots. Una sorpresa relativa, ja que anava en les enquestes per darrere de Mitt Romney, que quedà segon amb un 25'3% del suport, fet que palesa l'enorme presència de religiosos conservadors. Així, l'exgovernador d'Arkansas i ministre baptista ho tindrà més difícil en els pròxims envits.

«Aquesta nit hem demostrat que la política americana és encara a les mans del poble corrent, com vosaltres», assegurà davant dels seus simpatitzants Huckabee. L'exbatle de Nova York Rudolph Giuliani hagué de conformar-se amb una sisena posició i amb prou feines un 3% de les paperetes a favor seu.