Satisfacció entre la UE i l'Àfrica, malgrat el desacord comercial

José Sócrates afirma: «S'ha donat veu a qui més en necessita, als drets humans i als immigrants»

D'esquerra a dreta, els líders de la UE i la UA: Barroso, Kufuor, Sócrates i Konaré.
| EFE

TW
0

La Unió Europea i la Unió Africana s'han declarat satisfetes del resultat obtingut en la II Cimera entre els dos continents, que conclogué ahir a Lisboa i en la qual s'ha arribat «a una estratègia conjunta» tot i les diferències i els desacords en comerç. Tanmateix, en altres aspectes sí que s'han aconseguit projectes nous.

«Molt positiva». Així han qualificat la Cimera tant els representants europeus com els africans, que asseguren que n'estan satisfets perquè, tot i les diferències, aquestes demostren que existeix un «diàleg obert i franc», que és la base del debat per aconseguir acords, considerà el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.

Durao Barroso es referí també als desacords existent en l'àmbit comercial. En relació amb aquest fet, assenyalà que els europeus volen garantir una «transició suau» en aquests temes, de tipus preferencial i que s'han de modificar abans que acabi l'any per imperatiu de l'Organització Mundial del Comerç. També volgué suavitzar el tema de les possibles discrepàncies amb el president de la comissió de la Unió Africana, Alfa Omara Konaré, que declarà que «hi ha punts de desacord però no ruptures» en assumptes de comerç i expressà la disponibilitat dels països africans per «continuar negociant i cercar fórmules de consens».

Amb aquesta bona actitud acabà la Cimera en la qual, segons el primer ministre portuguès i president de torn de la UE, José Sócrates, s'han acomplert «tots els grans objectius que s'havien fixat» en els diferents punts tractats: pau i seguretat, drets humans, canvi climàtic o infraestructures en són alguns. En aquest sentit, Sócrates defensà que la reunió de Lisboa ha estat un «girar full en la història» perquè «s'ha donat veu a qui més en necessita, als drets humans, als immigrants» i aquesta veu, assegurà, «quedarà plasmada en la Declaració de Lisboa».

Una opinió compartida pel seu homòleg africà, Jonh Kufuor, que defensà que «aquests encontres han de ser més freqüents perquè la globalització avança aviat» i «si volem afrontar-la en conjunt» cal discutir-ne «cara a cara, d'e tu a tu» per «avançar en qüestions fonamentals», com són «la pau i la seguretat».

Kufuor també va fer referència a les violacions dels drets humans a l'Àfrica i assegurà que la UA i la gran majoria dels països són conscients que «sense una bona governació i el respecte dels drets humans no hi ha inversió ni desenvolupament», i «això és pel nostre propi interès». De fet, hi ha molts països que ja la practiquen i «aquesta és la millor garantia que podem donar que la situació avança».

La pròxima cimera encara no té data, però sí se que sap que serà a l'Àfrica. Tot i que Líbia mostrà la seva disposició per acollir-la, serà la Unió Africana qui decideixi on es realitzarà.