Veneçuela vota «no» a la reforma constitucional proposada per Chávez

Des que Hugo Chávez assolí el 1998 la presidència de Veneçuela, mai no havia sofert una derrota a les urnes.

Tanmateix, del referèndum de diumenge per decidir sobre la reforma constitucional -que li obria la possibilitat de presentar-se de manera indefinida com a president i ampliar mandat a 7 anys- sortí un resultat favorable al «no» pel 50'70 per cent. Una victòria ajustada que, segons el dirigent llatinoamericà, és «mínima», i advertí que no l'hauria volguda per a ell.

No obstant això, Chávez ja anticipa que no solament no retirarà la seva proposta, sinó que cercarà una altra manera de seguir el seu «camí del socialisme», «segur però més lent». Amb un 44'4% d'abstenció i per una mica més de 200.000 vots, Chávez va perdre el referèndum i el seu primer intent de modificar la Constitució veneçolana. Els ajustats resultats al llarg de la jornada electoral acabaren confirmant-se en un 50'70% a favor del «no», davant un 49'29% positiu, tal com informà la presidenta del Consell Nacional Electoral, Tibisay Lucena.

Abans de conèixer-se els percentatges, el vicepresident, Jorge Rodríguez, va reconèixer que els resultats serien «disputats» i que es respectarien «fins i tot si és per un sol vot». > En un missatge posterior als ciutadans, Chávez reconegué la seva derrota sense donar treva als seus rivals, a qui recomanà assimilar la seva fita per poc, que no hauria volgut per a ell mateix.

A Espanya, «Tremenda satisfacció». Aquest és el sentiment generalitzat en el PP per la derrota del president veneçolà, segons assegurà ahir Eduardo Zaplana. També l'exministre José Bono s'alegrà que el poble «emergeixi», i López Garrido asseverà que «la democràcia funciona».