El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha estat, des de
la seva fundació fa gairebé tres dècades, el 1978, un dels majors
problemes de Turquia, que de nou es planteja llançar una ofensiva
militar contra les seves bases al nord de l'Iraq.
D'inspiració marxista leninista, el PKK nasqué de la mà d'Abdulà
Ocalan perquè es reconeguessin els drets prohibits dels 15 milions
de kurds de Turquia, alguns de tan bàsics com usar el seu propi
idioma. El 1984 inicià la lluita armada per aconseguir la
independència del Kurdistan i, de llavors ençà, unes 37.000
persones han mort en un conflicte que també ha deixat centenars de
milers de desplaçats.
Les reivindicacions independentistes del PKK, que gaudeix d'una
forta popularitat entre la població kurda de Turquia, però també de
l'Iraq, l'Iran i Síria, foren modificades en els anys 90, els més
durs de la confrontació, per les d'una forta autonomia, una
amnistia per als milers de presos i la possibilitat de participar
en la vida política.
El 1999 Ocalan va ser arrestat a Kenya. Després de diversos anys
d'exili a Síria, havia estat obligat a deixar aquest país per les
pressions turques i més tard fou condemnat a mort, encara que la
pena se li commutà per la cadena perpètua.
En la seva primera intervenció davant dels jutges, Ocalan demanà
perdó als familiars dels morts pel PKK i exhortà la guerrilla
deposar les armes.
La captura d'«Apo» (oncle, com era conegut el líder guerriller)
marcà una nova època en el PKK, que decretà un alto el foc
unilateral i adoptà diverses mesures destinades a millorar la seva
imatge. Després de canviar diverses vegades de nom, finalment va
reprendre l'original.
Turquia, que com els EUA i la UE considera el PKK una
organització terrorista, es negà a reconèixer la treva i a
negociar. El grup armat reprengué els seus atacs el 2004 i, després
d'una nova treva unilateral el 2006, intensificà les seves accions
violentes en els darrers anys. En l'actualitat, el màxim
responsable militar del PKK és Murat Karayilan, que té la seva base
a les muntanyes Qandiles, nord-iraquianes.
Turquia, d'altra banda, ja ha dut a terme abans operacions
transfrontereres al nord de l'Iraq, on Ankara creu que el PKK té
3.500 combatents. En concret, el 1992, el 1995 i el 1997. La
darrera fou a gran escala i 50.000 soldats creuaren la
frontera.
En aquestes zones muntanyoses, que ni el dictador Saddam Hussein
no aconseguí dominar, també se suposa que s'amaguen milicians del
Pejak, organització «germana» del PKK per lluitar pels drets dels
kurds a l'Iran.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.