Abdulà Gül, convertit en el primer president islamista de Turquia

Les tensions entre l'Executiu i l'Exèrcit marcaran els pròxims mesos

E.P.Ankara29/08/07 0:00

El ministre turc d'Assumptes Exteriors en funcions i candidat del governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), Abdul·là Gül, es convertí ahir horabaixa en el primer president islamista de la República gràcies al suport de 339 diputats, una xifra molt superior a la majoria absoluta simple que necessitava per ser elegit en la tercera votació parlamentària. Els altres dos aspirants en lliça, el diputat del Partit d'Acció Nacionalista (MHP, ultranacionalista), Sabahattin Cakmakoglu, i el del Partit de l'Esquerra Democràtica (DSP, socialdemòcrata), Tayfun Icli, varen obtenir 70 i 13 suports, respectivament.

Dels 448 parlamentaris que participaren en la sessió d'ahir, 24 votaren en blanc i hi hagué dues paperetes no vàlides. Com en les dues votacions precedents, els 98 diputats de la formació principal de l'oposició, el Partit Republicà del Poble (CHP, nacionalista i laic), no acudiren a l'hemicicle. El seu líder, Deniz Baykal, rebutja Gül pel seu passat a les files de l'Islam polític i pel fet que la seva esposa, Hayrünnisa, llueixi el tradicional vel o türban. En aquest sentit, ja ha anunciat que no assistirà a les recepcions que Gül ofereixi com a president.

Tanmateix, Gül ha reiterat una vegada i una altra durant els darrers mesos que serà un president objectiu, independent i respectuós amb els valors constitucionals. Així, en un discurs al Parlament posterior al jurament del seu càrrec, el ja cap d'Estat es va encarregar de dissipar els dubtes dels qui temen que Turquia no s'acaba convertint en un Estat islàmic. «La República de Turquia és un Estat democràtic, laic, social i de dret. Defensaré i enfortiré tots aquests principis sense cap tipus de discriminació (...) El secularismo, un dels principis bàsics de la República, hi té un paper de pau social, ja que es tracta d'un model que fa més lliures els diferents estils de vida,» afirmà. «El camí més fàcil per eliminar els enfrontaments i disputes en una societat és el copromís», finalitzà.