El juny de l'any passat s'inicià a l'Estat mexicà d'Oaxaca una
revolta antigovernamental que encara coeja més d'un any
després.
El descontentament amb el governador Ulises Ruiz Ortiz venia de
lluny, però el que acabà d'encalentir els ànims fou la
desproporcionada intervenció policíaca per posar fi a la vaga de
professors del Sindicat Nacional de Treballadors de l'Educación
(SNTE). Els professors, concentrats al centre de la ciutat per
demanar millores salarials i més inversió en educació, reberen el
suport de la població i resistiren l'acció policíaca, per convertir
el centre de la ciutat en un fortí envoltat de barricades.
La misèria en què viu la població d'un dels països amb una
repartició de la riquesa més desigual, el descontentament contra el
governador i la sensació general que feia servir les forces de
l'ordre en benefici propi, provocà que nombroses associacions de
treballadors i ONG s'afegissin a la protesta dels professors, i es
constituí així l'Aseemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca.
Aquesta entitat es convertí ràpidament en un referent per a tots
els descontents amb la gestió del governador Ruiz i nombroses
persones acudiren al centre de la capital de l'Estat, Oaxaca, per
defensar-se d'una nova acció policíaca. En la pràctica, l'Assemblea
controlava el centre de la ciutat, fora del control del Govern
federal.
Les reivindicacions per una millora de l'educació s'havien
transformat en un desafiament contra el mateix sistema, desafiament
que Ruiz volgué tallar d'arrel demanant al Govern federal la
tramesa a la ciutat de la Policia Federal Preventiva (PFP), un cos
policíac format per exmembres de les forces armades, famosos a
Mèxic per la seva duresa en accions comeses contra revoltes
indígenes (les més destacades han estat a l'Estat de Chiapas).
Finalment, el 29 d'octubre 4.500 agents de la PFP entraren al
centre de la ciutat i n'expulsaren els nombrosos manifestants.
L'acció policíaca, denunciada per nombroses associacions de defensa
dels drets humans, provocà la mort d'almenys 15 persones i la
detenció de devers 300, segons dades d'Amnistia Internacional.
També són freqüents les denúncies de tortures i maltractament dels
detinguts, i fins i tot de violacions a les mateixes dependències
policíaques.
Però el desallotjament del centre i la quasimilitarització de la
ciutat no han aconseguit ofegar la sublevació. Per novembre hi
tornà a haver enfrontaments dur i fins avui les detencions s'han
succeït setmana rere setmana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.