Els militars britànics es retiren de l'Ulster després de 38 anys d'operacions

TW
0

L'Exèrcit britànic acabà ahir a mitjanit els seus 38 anys d'operacions a Irlanda del Nord, i el nivell de seguretat als carrers de la província, a càrrec de la Policia, serà igual que a qualsevol altra ciutat del Regne Unit. El final de l'anomenada operació «Banner» marca oficialment el canvi en la situació de seguretat a l'Ulster, si bé en els últims dos anys es produí una reducció de la presència militar a mesura que avançava el procés de pau. D'aquesta manera, la mitjanit d'ahir no va suposar una retirada sobtada, ja que el nombre de soldats és ja entorn dels 5.000, el nivell establert per a un regiment en temps de pau, i els militars estaran repartits a deu localitats nord-irlandeses.

Les bases que quedaran seran similars a les que hi ha en altres ciutats britàniques, on els soldats s'entrenen per a operacions a l'estranger, com l'Iraq o l'Afganistan. El suport militar a la Policia començà el 1969 arran de l'augment de la violència pels enfrontaments que es produien entre catòlics i protestants, una situació que va durar més de trenta anys. L'operació «Banner» és considerada la campanya militar més llarga de tota la història de les operacions militara de l'Exèrcit britànic.