El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va iniciar ahir
els tràmits per a la formació del Govern nou que ha de regir els
designis del país euroasiàtic durant els pròxims cinc anys, i ho va
fer estenent la mà a l'oposició. El guanyador de les eleccions
legislatives anticipades per una aclaparadora majoria absoluta, va
presentar la dimissió del Consell de Ministres en funcions davant
del president de la República, Ahmet Necdet Sezer, que la va
acceptar tot d'una.
Mentrestant, Turquia vivia els efectes de la ressaca electoral,
amb els islamistes moderats del Partit de la Justícia i del
Desenvolupant (AKP) felicitant-se per la seva aclaparadora
victòria, i les formacions polítiques de l'oposició laica
lamentant-se de la derrota.
El següent pas per a la constitució de l'Executiu és que el
Tribunal Suprem Electoral (YSK, per les seves sigles en turc)
publiqui formalment els resultats oficials dels comicis generals,
la qual cosa podria tenir lloc la setmana que ve. A continuació,
probablement el 3 d'agost, la Gran Assemblea Nacional (Parlament)
es reunirà perquè els 550 diputats prometin el seu càrrec i
s'elegeixi el nou president de la Cambra.
Després de reunir-se ahir horabaixa amb Sezer, Erdogan va
reiterar quines seran les línies mestres del seu Executiu. «Crec
que Turquia sortirà reforçada d'aquest procés. El Govern número
seixanta aconseguirà que Turquia experimenti un nou període de
salts cap endavant», va prometre el primer ministre.
Les darreres hores s'han caracteritzat pels continus afalacs al
triomf de l'AKP tant a dins com fora de Turquia. Tots els
principals diaris locals dedicaren les seves portades al triomf
d'Erdogan, que fins i tot relacionaren directament amb l'efecte
negatiu que han tingut en els votants les darreres ingerències de
l'Exèrcit en la vida política.
«La declaració del poble», titular el liberal Sabah. Per la seva
banda, el progressista Radikal subratlla: «I aquest és el
memoràndum del poble», en una aclucada d'ulls al comunicat publicat
per l'Exèrcit a la seva pàgina web la nit del passat 27 d'abril. En
aquell memoràndum, les Forces Armades, responsables de tres
aldarulls (el 1960, el 1971 i el 1980), asseguraven que no
dubtarien a complir la seva obligació legal de protegir de totes
totes el secularisme. «El rècord de l'AKP», va indicar el rotatiu
liberal Milliyet, que valora que l'AKP hagi inscrit el seu nom en
la història de la República de Turquia com a primer partit
governant que incrementa el seu cabal de vots des de l'època
d'Adnan Menderes en la dècada de 1950.
De fet, l'AKP va aconseguir ahir un 12 per cent més de vots, és
a dir, que ha convençut sis milions de persones més que fa cinc
anys. Un de cada dos vots han estat per a l'AKP.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.