El poble turc afronta la prova de fer compatibles Islam i democràcia

L'heroi de la guerra d'independència (1919-1922, contra Grècia i Armènia), Mustafa Kemal, Ataturk, implantà una república amb la pretensió de convertir Turquia en un estat modern, perquè mai més no hagués de sofrir una derrota a mans de les potències occidentals.

I un dels pilars de la modernitat de la República de Turquia és la laïcitat de l'Estat. Una laïcitat que no s'entén tan sols com quelcom escrit en paper, sinó que es du a la pràctica cada dia. Per exemple, no es permet als estudiants entrar a les universitats amb «símbols de militància religiosa».

Precisament, el principal garant de la laïcitat de l'Estat ha estat durant molts anys l'exèrcit turc, protagonista de diversos cops d'estat, no sempre violents, que cercaven que la república no perdés l'herència d'Ataturk.

Des de diferents sectors de la ciutadania turca s'ha alertat en els darrers anys sobre el perill que suposa la creixent islamització de la societat.

Boicot  

L'AKP ja guanyà les anteriors eleccions legislatives, i l'intent del partit islamista moderat d'imposar un candidat a president, l'islamista Abdula Gül, acabà amb el boicot de la resta de partits, indignats davant la possibilitat que una dona amb vel habitàs al palau presidencial. L'exèrcit, director silenciós de la política turca, també s'hi oposà, i el Tribual Constitucional vetà el candidat.

Aquest conflicte institucional és l'origen de les passades eleccions, plantejades com un plebiscit en què la població turca ha manifestat el seu suport majoritari cap a l'AKP.

Paradoxalment, són els islamistes moderats, dirigits pel primer ministre Recep Tayyip Erdogan, els que han impulsat el país cap a la Unió Europea. I són també ells els qui han iniciat contactes per establir una pau duradora amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan, els independentistes kurds, contra els qui l'Estat turc du a terme una veritable guerra silenciosa des de quasi la fundació de la República.