Els turcs van a les urnes per sortir d'una de les pitjors crisis polítiques

Tot va començar el passat 14 d'abril, quan deverf mig milió de persones es manifestaren a Ankara per protestar contra l'eventual candidatura a la Direcció de l'Estat del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan. El seu Executiu, liderat pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), comptava amb la majoria absoluta en el Parlament, l'òrgan responsable d'elegir el president. Encara que Erdogan va recular en les seves aspiracions i les va delegar en la seva mà dreta, Abdul·là Gül, l'oposició s'havia confabulat ja per impedir la seva designació.

El conegut com a establishment laic, l'Exèrcit, un ampli sector de la societat i l'actual cap d'Estat, no podien permetre que un islamista ocupàs la Presidència, un càrrec que representa com cap altre els valors laics que va imposar el fundador de la Turquia moderna el 1923, Mustafà Kemal Atatürk.

«L'elit kemalista sospita que si l'AKP controla també la Direcció de l'Estat, tendria les mans lliures per posar en marxa una presumpta agenda oculta» per islamitzar el país.