La Justícia argentina declarà ahir inconstitucionals els indults
concedits a desenes d'implicats en delictes de lesa humanitat
comesos en la dictadura militar (1976-1983).
Des que assumí el govern el 2003, el president argentí, Néstor
Kirchner, criticà diverses vegades els indults, encara que aclarí
que l'única via era la judicial.
Per majoria, la Cort Suprema declarà nul l'indult que el 1989
beneficià l'exgeneral Santiago Riveros, processat per delictes
aberrants comesos en el complex militar de Camp de Maig, als afores
de Buenos Aires, on funcionà un dels majors centres clandestins de
detenció muntats per la dictadura.
La decisió judicial asenta jurisprudència per a la resta dels
casos que els indults concedits pel llavors president, Carlos Menem
(1989-1999), sota el pretext de «reconciliar al país» van ser una
trava per enjudiciar els militars i integrants d'altres forces de
seguretat per violacions dels drets humans.
En la seva sentència, la Cort Suprema va fer especial menció a
la jurisprudència internacional en matèria de drets humans,
incorporada a la Constitució argentina el 1994, que estableix que
els delictes de lesa humanitat no prescriuen i han de ser aclarits
i els seus culpables identificats.
Amb la seva decisió, el Suprem corona un cicle iniciat en 2004
quan, en emetre un error per l'assassinat del general xilè Carlos
Prats i la seva esposa el 1974 a Buenos Aires, va resoldre que els
delictes contra l'humanitat, com les violacions dels drets humans,
són «imprescriptibles».
El 2005, un altre error de la Cort declarà inconstitucionals les
lleis de Punt Final i Obediència Deguda, dels 80, que lliuraren a
més d'un miler de repressors de la dictadura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.