La Justícia declara inconstitucionals els indults de la dictadura

Des que assumí el govern el 2003, el president argentí, Néstor Kirchner, criticà diverses vegades els indults, encara que aclarí que l'única via era la judicial.

Per majoria, la Cort Suprema declarà nul l'indult que el 1989 beneficià l'exgeneral Santiago Riveros, processat per delictes aberrants comesos en el complex militar de Camp de Maig, als afores de Buenos Aires, on funcionà un dels majors centres clandestins de detenció muntats per la dictadura.

La decisió judicial asenta jurisprudència per a la resta dels casos que els indults concedits pel llavors president, Carlos Menem (1989-1999), sota el pretext de «reconciliar al país» van ser una trava per enjudiciar els militars i integrants d'altres forces de seguretat per violacions dels drets humans.

En la seva sentència, la Cort Suprema va fer especial menció a la jurisprudència internacional en matèria de drets humans, incorporada a la Constitució argentina el 1994, que estableix que els delictes de lesa humanitat no prescriuen i han de ser aclarits i els seus culpables identificats.

Amb la seva decisió, el Suprem corona un cicle iniciat en 2004 quan, en emetre un error per l'assassinat del general xilè Carlos Prats i la seva esposa el 1974 a Buenos Aires, va resoldre que els delictes contra l'humanitat, com les violacions dels drets humans, són «imprescriptibles».

El 2005, un altre error de la Cort declarà inconstitucionals les lleis de Punt Final i Obediència Deguda, dels 80, que lliuraren a més d'un miler de repressors de la dictadura.