El Iemen era fins fa una setmana un país desconegut per la
majoria de nosaltres. Un d'aquests països que amb prou feines
situes vagament al mapa, entre la munió de petits estats de
l'Orient Pròxim. Ha fet falta un atemptat terrorista perquè centràs
l'atenció de l'opinió pública. I és una llàstima, perquè es tracta
d'un país amb una història mil·lenària, sempre present en les seves
ciutats i paisatges.
Situat al sud-oest de la península Aràbiga, el Iemen compta amb
una privilegiada situació que li permet dominar l'estret de
Bab-al-Mandeb, porta d'entrada pel sud a la mar Roja.
En l'antiguitat (any 1.000 abans de Crist), aquesta estratègica
posició li permeté dominar el comerç entre Orient i Occident,
creant una civilització amb un alt nivell de desenvolupament per
l'època. Era l'època temps del regne dels sabeus, al qual pertangué
la famosa reina de Sabà, citada tant en textos bíblics com a
l'Alcorà, sempre per la riquesa i l'alt nivell cultural del seu
regne.
Ja en el segle XX, la seva posició de domini sobre la mar Roja
provocà l'interès de l'Imperi britànic, que convertí el sud del
país en una colònia de Londres, amb capital a la ciutat portuària
d'Aden. La intervenció britànica provocà la separació de l'antic
regne en dos estats independents. Mentre que el nord es dessagnava
en una guerra civil entre republicans i monàrquics que durà vuit
anys (de 1962 a 1970), al sud la violència es manifestà contra
l'ocupació britància. El 1967, es constituí la República Popular
del Iemen del Sud, el primer Estat àrab comunista de la zona, amb
suport d'Egipte i de l'URSS. Són els anys de la Guerra Freda, i el
context internacional afecta també el Iemen, que fins als anys 90
visqué períodes de terrorisme i guerres civils intermitents. El
1994 es considera tancada l'etapa de lluites internes i comença un
període més estable per al país, ja unificat, si bé algunes
regions, sobretot les zones muntanyoses del nord, no acaben d'estar
sota control governamental.
El Iemen és un país que s'ha vist obligat a reconsiderar la seva
economia. L'exhauriment progressiu dels recursos petrolífers
provoca dependència de l'ajuda estrangera, sobretot de la provinent
dels Estats Units. No es tracta d'una ajuda altruista, ja que els
EUA la subordinen a la col·laboració en la guerra contra el
terrorisme. Això deixa poc marge de maniobra al Govern d'Ali
Abdul·là Saleh, obligat a col·laborar amb Washington alhora que,
davant la població, s'hi ha de mantenir una certa distància, vistes
les simpaties que comença a despertar el discurs antiimperialista
d'Al Qaeda. En aquest context, el Govern té por que el darrer
atemptat no torni a tancar en si mateix un país que començava a
superar l'aïllament després d'anys convulsos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.