El primer ministre britànic, Tony Blair, anuncià ahir que presentarà la seva dimissió el pròxim 27 de juny a la reina Isabel II, després de deu anys al capdavant del país i una vegada que el Partit Laborista hagi elegit el seu successor, que amb tota seguretat serà l'actual ministre d'Economia, Gordon Brown. «Deu anys són suficients per a mi i per al país», afirmà en anunciar la seva decisió. Blair escollí anunciar la data de la seva dimissió en la circumscripció electoral de Sedgefeld, per la qual és diputat des de 1992 i on, recordà «començà la meva carrera política», i acabava així amb la incògnita sobre la data de la seva marxa davant dels seus partidaris al Trimdon Labour.
Per això, va dir que deixarà el càrrec el 27 de juny -després de fer-se les eleccions locals a Escòcia, Anglaterra i Gal·les, on el Partit Laborista va perdre terreny, si bé no tant com el que s'esperava, tal com havia promès-, una vegada que el Partit Laborista hagi elegit el seu successor, que amb tota seguretat serà el ministre de l'Exchequer, Gordon Brown, el seu rival polític. En un emotiu discurs al Trimdon Labour Club -on llançà la seva campanya per convertir-se en líder laborista el 1994-, Blair va repassar la seva trajectòria al davant del Govern, càrrec al qual digué haver arribat amb «grans esperances», afegint que també ho deixa «amb grans esperances per al futur», sense incidir en quin serà el seu futur immediat.
Durant el seu discurs, Blair tingué paraules per aquells que no ha estat d'acord amb la seva manera de fer les coses. «Us deman que accepteu una cosa: amb la mà al cor, vaig fer el que creia que era el correcte», afirmà Blair, repassant la seva dècada al davant del Govern britànic. Així, en el cas concret de la guerra d'Iraq, que defensà, digué que «vaig poder haver estat equivocat». Segons va explicar, després dels atemptats de l'11-S a Estats Units, el correcte era «romandre de costat amb el nostre més antic aliat, i ho vaig fer fora de dubtes». «El mateix va ocórrer amb Afganistan i amb Iraq», afegí, subratllant que «treure Saddam (Hussein) i els seus fills del poder, i treure els taliban es va aconseguir amb relativa facilitat». Tanmateix, va admetre, «l'ocorregut des de llavors, amb el terrorisme global i aquests elements que li fan costat, ha estat implacable i sense descans i costós». Encara que molts considerin que «no mereix la pena», va afegir Blair, «crec que simplement hem d'acceptar-ho». En tot cas, va reiterar, «vaig fer el que creia que era el correcte per al meu país».
El president nord-americà, George W. Bush, lamentà la marxa de Blair, si bé es mostrà confiat que el seu successor, Brown, igualment defensarà l'actual rumb estratègic a Iraq, en subratllar la seva convicció que «Brown comprèn les conseqüències del fracàs». De Blair destacà la seva capacitat per «pensar més enllà de l'horitzó», una figura política, digué, que «pensa a llarg termini» i sent «un home de paraula», al seu judici, «alguna cosa que de vegades resultar rar en els cercles polítics». Per la seva part, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, fou una de les primeres figures internacionals a elogiar Blair, per ser, digué, qui ha portat wl Regne Unit «de la perifèria al centre» de la UE, en la qual deixa un «impressionant llegat». La cancellera alemanya Angela Merkel, el país de la qual exerceix aquest semestre la presidència de l'UE, rebé la decisió de Blair «amb respecte», Merkel associa la figura de Blair amb una època de «confiat treball conjunt». A Iraq, l'anunci de la marxa de Blair provocà reaccions encantrades. Mentre que la majoria de la comunitat sunnita recorda que Blair donà suport a la invasió d'Iraq el 2003, el qual s'ha manifestat desastrós, d'altres asseguren que la seva renúncia no tindrà impacte en el futur del país.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.